CANÇONS NOCTURNES
CANÇONS NOCTURNES, L’ART DE LA COMPOSICIÓ.
( Joaquim Parera)
Crònica del concert ceñlebrat el passat dia 2 de gener a la sala 2 del AUDITORI DE BARCELONA.
OBRA: CANÇONS NOCTURNES.
AUTOR: BERNAT VIVANCOS.
DIRECCIÓ: EDMON COLOMER.
INTÈRPRETS: ORQUESTRA DE CAMBRA DE GRANOLLERS, VEUS, COR INFANTIL AMICS DE LA UNIÓ DIRIGIT PER JOSEP VILA I JOVER, TERESA NOGERON: CLARINET.
DIRECCIÓ D’ESCENA: DAVID PINTÓ.
Si hi ha un compositor a reivindicar en el panorama musical català aquest es sens dubte Bernat Vivancos, amb una forta formació musical artísticament està molt per sobre de compositor ja més consagrats i en certa manera sobrevalorats com Hèctor Parra -que un te la sensació de que sempre composa la mateixa peça- o ja a nivell internacional en Max Richter – que es un ponpositor que sembla no tenir veu ni discurs propi-. I la veritat aquestes CANÇONS NOCTURNES son una bona mostra del talent de Vivancos.
La obra comença amb un bàsic do, re, mi, fa, sol....però amb un to especial, creant un canon que converteix les notes en una so brumòs, com quan la son ens atansa, així doncs comença el concert, apareixen els cors, unes veus magnífiques i un talent que els ha valgut més d’un premi internacional i que canten una sèrie de poemes de diferents poetes catalans com ara Salvador Espriu, Carme Cardús, Frederic Monpou, Anna Maria Farrás, Joan Salvat-Papasseit, Joan Argenté, i Joan Margarit.
Aquests poemes, il·lustrats amb la magnífica música de Vivancos son poemes que parlen de la nit, de la foscor, de la lluna, en aquest context es barregen també cançons populars culminant amb una una meravellosa interpretació de EL CANT DELS OCELLS de Pau Casals, una interpretació emocionant i que et deixa sense respiració.
Per altra banda els meravellosos «solos» de clarinet interpretats per Teresa Nogueron entre poema i poema ajudaven a els canvis d’ambientació i definició de la nit que en parla a cada poema, nit, trista, nit melancòlica, furiosa, alegre, apassionada.... i tot amb la mestria de músics, cors... que feien justícia a la música que interpretaven.
Un concert meravellós, emocionant, preciós... que demostra que s’ens cap mena de dubte Bernat Vivancos es potser el millor compositor actual, o almenys el que coneix millor els mecanismes de la emoció musical, en un temps en que les composicions musicals molt sovint s’han convertit en quelcom fred i sense cap mena d’emoció i sovint sense cap mena de melodia Vivancos, Com Arvo Pärt ha aconseguit trobar aquesta emoció perduda.
Gràcies mestre.