estúpids
ESTÚPIDS.
(Joaquim Parera)
Representat al TEATRE DEL FOMENT de Martorell el dia 19 d’octubre del 2014.
Direcció: Blanca Bardagil.
Dramatúriga: sobre els texts de Carlo M. Cipolla “LES LLEIS FONAMENTALS DE L’ESTUPIDESSA HUMANA” per Blanca Bardagil i Ferrán Rañé.
Intèrpret: Ferrán Rañé( Lluis Guiu).
Abans de res, com que em conec el percal i abans no em posin a caure de un burro voldria declarar abans de res que el títol de l’article fa referència a la obra representada el passat dia 19 d’octubre al teatre del foment de Martorell, una obra inspirada en un dels millors anàlisi sociològics dels darrers 20 anys anomenat LES LLEIOS FONAMENTALS DE L’ESTUPIDESSA HUMANA de Carlo M. Cipolla, aquest es un dels pocs estudis publicats sobre aquest tema el qual mitjançant estadístiques arriba a la conclusió de que els estúpids son els éssers que realment tenen en les seves mans el destí de la humanitat.
A partir de aquesta premissa, l’actor Ferran Rañe i la dramaturga Blanca Bardagil han adaptat aquest llibre i l’han dramatitzat tenint com a personatge principal al ajudant esborrapissarres de un professor que ha de fer una conferència, però ves per hon el professor no fa acte de presència, així que l’ajudant decideix per el seu propi compte i risc realitzar la conferència.
FERRAN RAÑÉ: jo vaig anar a abuscar la Blanca Bardagil perquè vaig llegir el llibre i em va divertir molt aquesta faceta del gran professor que va ser en Cipolla que fa ser vir aquest rigor científic, inqüestionable de la ciència social i ell mateix s’enríu d’aquesta ciència social, s’enriu dels estúpids i de anàlissi mateixa. però clar el llibre funciona per si sol i jo volia fer una cosa molt més teatral, així que vàrem buscar una excusa no per adaptar el text, si no per inspirar-nos en el llibre però convertir-lo en un espectacle i la primera idea, no es la primera vegada que es fa, però m’atreia es aquesta, la de un ajudant, un esborrapissarres que ha acompanyat al professor durant tota la seva carrera, que coneix profundament les seves classes i les seves teories i clar el professor no arriba i es clar, es provoca una situació una mica accidental : que fem? Jo me la se tant be com ell..., si volen els hi explico...
I això ens ha permès fer “LES LLEIS FUNAMENTALS DE LA ESTUPIDESSA HUMANA portada al teatre.
El llibre un cop llegit, fa riure, es irònic, però si un ho pensa fredament fa realment por.
F.R.: Si... el libre te una cita que diu: L’ESTÚPID es un moviment molt poderós, es més poderós que la màfia o que qualsevol organització organitzada... perquè gent sense cap mena d’organització aconsegueix efectes realment devastadors, perquè l’estúpid –aquesta definició es realment mol bonica- l’estúpid es el que causa un gran mal a una altra persona però de manera absolutament irracional, sense obtenir res de benefici... i tots tenim un exemple amb algú que unes ha fotut un dia o la vida...a la merda... realment per res i aquest es el perfecte estúpid...
I es quan fa totes els seus esquemes, divideix guanys per perjudicis... te la ironia, l’humor intel·ligent, per gent adulta.. adulta de cap s’enten... d’en riure’s dels mètodes d’anàlisi socials.
Fa una mica de por pensar que te tanta raó, que es tant veritat.
Estem vivint una època en que l’ego, el culte al propi ego mitjançant twitters, isntagrams i altres formes de autopromició i autobombo social sembla que ho ha envaït tot, com s’ho prendria l’autor del llibre?
F.R.: home, tots tenim alguna cosa d’estúpid, l’estúpid es molt abundant... i nosaltres també... tu pots enfonsar a algú provocar-li un prejudici i tu tampoc i guanyes res... jo crec que el més difícil es ser intel·ligent, no? Que es el que tant per ell com per els altres la seva acció es beneficiosa per tothom... es com els grans personatges, quan estan ben tractats, en petites dosis tothom en tenim alguna cosa d’ells.. i els enunciats de Cipolla tenen això, s’entenen molt be, son abrumadors, inqüestionables, son “veritat” així entre cometes i això fa que hagi triomfat, es un llibre fantàstic, jo el recomano molt.
La estupidesa no te res a veure amb altres característiques de les persones, de fet es pot dir que la estupidesa està repartida equitativament entre totes les classes socials. Que es quan el professor compara els quatre grups que hi ha a la universitat: conserges, treballadors, estudiants i professors.
Clar dius que en el primer grup hi ha un grau més elevat d’estupidesa perquè ve de famílies humils... però no, es igual en tots els estrats passant per els estudiants i per els docents i això es la segona llei, inclús en les classes més intel·lectuals, en els mateixos premis nobles hi ha elevats nivells d’estupidesa... no te res a veure ni amb la cultura ni la condició social...es una cosa devastadora perquè funciona per si sola independentment d’altres circumstàncies.
Quan el professor-sempre segons el bon Lluis Guiu- surt de matinada canta tangos, boleros..., el públic ha de seguir els personatges, ha de veure –almenys en el personatge del professor- un estúpid, no un estúpid melficent, però si un home que es comporta de manera estúpida i irresponsable aquí s’ens mostra a una persona que en teoria no es estúpida, ja sigui per els estudis, el càrrec... però en la seva obcecació es converteix en un esser que no passaria els standarts socials de conducta, almenys en ple dia a un poble civilitzat, no com Lloret.
F.R.: fer aquest recorregut, aquest viatge, que de cop vas en cotxe... vas posant discs, vas cantant agafant-te al conductor..., però sense fer cap mena d’exigeració... era difícil de portar el text de Cipolla que en si mateix ja es d’un valor inqüestionable... però clar jo no volia fer un monòleg de la classe del professor, si no que volia crear aquesta relació entre el professor i el seu ajudant, de fet la obra es com un circ ambulant, com els d’abans que mostren els monstres però que segons com es el monstre qui et mira.
La veritat es que la obra em va decebre una mica, però això va ser una mica també culpa meva, jo esperava més dosis de Carlo M. Cipolla i potser no tant un espectacle tant teatral, tant clown, clown sense passar-se, Rañé ens presenta un personatge Lluis Guiu, un home humil, sense estudis però amb molt de mon a la esquena i ens presenten també a un professor amb tots els coneixements del mon... però sense una veritable vida real i finalment descobrim qui es menys estúpid, al cap i a la fi tal i com va dir CIPOLLA: L’ESTÚPID ES EL TIPUS DE PERSNOA MÉS PERILLOSA QUE EXISTÈIX, ES MÉS PERILLOSA QUE EL PERVERS.