GOOD BYE MISTER MAHLER

GOOD BYE MISTER MAHLER .
Joaquim Parera.
( crònica del concert de cloenda de temporada de l’auditori de Barcelona celebrat el passat 30 de maig).
OBRA:  Simfonia núm 9 de Gustav Mahler.
Director: Pablo González.
Interpret: Orquestra C.iutat de Barcelona (O.B.C.)
L’últim concert de temporada sempre acostuma a ser quelcom grandiós, no es pot escollir qualsevol obra o repertori i per cer coherents amb això el director PABLO GONZÁLEZ que ha estat director titular de la O.B.C. ha escollit la que va ser veritablement la darrera simfonia de Gustav Mahler, la novena.
 Gustav Mahler sempre va ser un gran admirador a més de Wagner també de Beethoven , aquesta admiració per Beethoven empre va ser un handicap per ell, des de la novena de Beethoven, que va ser la darrera del compositor alemany, pràcticament cap altre compositor va passar de la simfonia numº 9 en les seves composicions, era com un número maleït i en Mahler va encarar aquesta simfonia com si realment hagués de ser la darrera i es nota això sobre tot en el primer i darrer moviment.
El primer moviment, comença amb un homenatge a Beethoven i continua amb unes melodies plàcides, però que semblen presagiar quelcom intangible i dramàtic que s’acosta des de la llunyania mentre la vida passa i encara ens permet alguna estona d’alegria i felicitat malgrat que tot es comença a enrarir per moments.
 Els segon i tercer moviments son un cant a la vida, al bullici i al paisatge del seu país natal, a les seves gents i la festa, tot plegat esdevé una gran celebració, això si, mirant un futur incert per acabar amb un darrer moviment el quart, que es una veritable oda a la reflexió al passar comptes amb la teva pròpia vida i a quedar en pau amb un mateix (sempre que la senyora Alma Mahler ho permeti, clar).
 Aquesta darrera simfonia (després va venir un intent de fer una desena simfonia, però Mahler va morir just havent acabar un únic moviment: l’Adagio, potser si que planava una petita maledicció entorn de les novenes), aquesta darrera simfonia doncs es una obra plena d’encís, una certa màgia i una  mena de testament musical, en que pareixen totes les influències del autor, les seves pors i les seves esperances.
 Pablo González va dirigir a la perfecció la seva orquestra, es va convertir en una mena d’encarnació mahleriana, la seva darrera intervenció com a director titular de la O.B.C. va ser més que encertada en una temporada en que podríem dir que no va arriscar massa, amb peces i autor super-coneguts però que es va portar a terme amb força eficàcia.
 I es que malgrat algunes decepcions (no pas per part de Pablo González) ha estat aquesta una temporada molt i molt bona, ara a esperar la nova temporada i aveure com el nou director titular: el japonès Kasushi Ono es rebut per el públic del auditori (un públic una mica conservador musicalment, tot s’ha de dir)
En fi GOOD BYE MISTER MAHLER, MISTER GONZÁLEZ, esperem tornar-lo a veure ben aviat per aquí.