SITGES 2017 O EL QUE ES EL MATEIX: L'ANY DE LES ENTRADES VOLADORES
SITGES 2017: THE PRAY FOR TIKETS.
( Joaquim Parera).
Cada any el mateix, arriba, instal·lat,, ves a buscar la acreditació i després resa perquè, per una d’aquestes casualitats de la vida puguis aconseguir la entrada per la pel·lícula que t’interessa, perquè la veritat, cada cop està més difícil, però aquí estem, com cada any disposats a lluitar amb ungles i dents per una entrada, com fan els bons cronistes, anar a dormir... llevar-se abans de les 7 per tal de a les 7 i un minut poder aconseguir les teves entrades, esmorzar, fer cua i despertar-se, això es la rutina de el festival i així sera durant 10!!!!!! dies.
primer film, el film inaugural: LA FORMA DEL AGUA (the shape of the water) del gran Guillermo del Toro. Un film encantador amb una adorable Sally Hawkins que aporta una tendressa i també fragilitat i força al seu encantador personatge, una versió de THE CREATURE OF THE BLACK LAGOON plema d’amor cap els monstres i el gènere fantàstic i a una forma se somniar en particular, un film que potser molts trobaran naive, una obra menor, sens dubte, però amb l’encant de les obres fetes amb amor i dirigit per el que realment es pot considerar un mestre ja no del fantàstic, si no del cinema també.
78/52. un gran documental sobre la escena més famosa de la història del cinema, no, no em refereixo a la escena de la dutxa de LA LOZANA ANDALUZA o de la obertura de cames de Sharon Stone a INSTINTO BÁSICO, em refereixo a la escena de l’assassinat a la dutxa de PSICOSIS, el documental dirigit per Alexandre O. Philippe es un repàs moment a moment, pla a pla de la famosa escena amb aportacions d’experts però també d’aficionats com Brett Easton Ellis o Guillermo del Toro, es un documental tant amè com divertit i esclaridor, documental que va ser recompensat amb el premi del públic.
Un altre film va ser SCIENCE FICTION VOLUME ONE: THE OSIRIS CHILD, un film de ciència ficció força divertit, potser no es res de l’altre mon i tentint en compte les seves intencions li mancava una certa frescor i això es nota en alguns moments, però està fet amb un bon sentit de la sèrie B dels anys 80 i com a passatemps està força be.
Ha tornat ANNABELLE!!!!, aquella nina tant rematadament lletja i posseïda, aquest cop s’ens parla de com es va crear la nina de marres, el film ANNABELLE CREATION es fins hi tot més dolent que el seu film precedent, un film lleig i avorrit, francament prescindible i inútil, per cert, no m’ha agradat.
En fi, per desintoxicar-me de mediocritat he pogut veure DRACULA de Tod Browning, un film encara amb força encant i visualment encara fascinant.
Un altre film més que interessant va ser THE BIGGEST THING THAT EVER HIT BROADWAY de Marcus Thompson, un musical en blanc i negre i mut sobre un actor mediocre, un geni de la làmpara, un espectacle per estrenar i un assassí d’artistes, en fi una trama d’allò més normaleta .
El dia comença amb MUSE de Jaume Balagueró, film fantàstic rodat a Irlanda sobre els poetes, la inspiració i essers sobrenaturals mil·lenaris, un film tècnicament correcte però ensopit, LOVING VINCENT per altra banda es una petita joia rodada amb actors reals però que mijançan rotoscòpia recrean l’any posterior a la mort de Vincent Van Gogh, el film es va processar pintant un per un cada un dels fotogrames a l’estil impressionista, un film realment preciós.
per altra banda THE RITUAL de Dave Bruckner, film que es va endur el premi al millor actor ( Rafe Spall) es un agradabilíssim film de terror de baix pressupost ambientat als boscos de Suècia, amb una molt bona fotografia que ens permet gaudir i témer aquests aquests frondosos boscos.
Per fotografia la de la deliciosa AGOSTH STORY, film de fantasmes, però no pas de terror, un film intimista i gairebé minimalista que ens explic la història d’un fantasma a una casa, gran mèrit del film es fer que un paio cobert amb un llençol no resulti ridícul si no que esdevingui poètic i emotiu, el film es va endur el premi a la millor fotografia.
A les antípodes del minimalisme ens trobem amb SWORD MASTER 3D. Un film d’arts marcials carregat de melodrama tremebund, amb una magnífica escenografia que sovint recorda als mil·lenaris gravats xinesos, unes escenes de lluita impressionants i molta, molta diversió, en la mateixa línia podríem situar dos films de Takashy Miike vistos a Aquest festival: BLADE OF THE INMORTAL i JOJO’SMBIZARRE ADVENTURE: DAEMON IS UNBREAKABLE (aquest darrer rodat a Sitges) dos films tant espectaculars com divertits, a un pas de convertir-se en despropòsit però que aconsegueixen fer-nos passar una molt bona estona.
Un altre film que també es tot un desproposit es 68 KILL, de Trent Hagga, film que narra les peripècies d’un lladre una mica calçasses que perpetra un robatori amb la seva xicota psicòpata, a partir d’aquest momkent el film es converteix en una veritable muntanya russa, tot sigui dit la pel·lícula no passarà als anals de la història, però es molt festivalera, ideal per un festival com el de Sitges, es un no parar de barbaritats i riures increscendo, realment es pot dir que no es una pèrdua de temps.
Però per mi el millor film del festival ( amb permís de THELMA i de JUPITER’S MOON, guanyadores oficials del festival) va ser LA TELENOVELA ERRANTE de Raul Ruiz i Valeria Sarmiento, film fet a partir de fragments rodats per Ruiz just abans de la seva mort l’any 2011 i muntats per Valeria Sarmiento que sota la aparença de unes telenovel·les amb diàlegs impossibles i amb jocs de paraules retrata el Xile del seu temps, però ves per on a mi de vegades em semblava que retratava la zona peninsular del sud d’Europa.
Aen quant a la animació.... cal destacar el desmadre descontrolat de NIGHT IS SHORT, WALK THE GIRL de Masaaky Yuasa, film que passa durant una nit boja boja d’un noi enamorat d’una noia que no li fa cas ni de conya, aquí s’ajunten ballarins sofistes magnats de les borratxeres i alters bestioles sortides d’una ment digna de ser estudiada, una veritable rara avis.
I D’AQUÍ QUE?.
Doncs de per aquí al voltant hem tingut ARDER, una palla mental David González Rudiez, que ha escrit, drigit i muntat ell mateix, en blanc i negre, sense so i sense sentit i amb la impressió de que aquest bon home està encantadísim de cconneixe’s.
MUSE. De Jaume Balagueró, film de misteri i terror sobre poetes, inspiració i essers sobrenaturals mil·lenaris i a si, Franka Potente!!!!, el film està ben construït tècnicament, però de seguida s’intueix la trama, i la direcció no es gran cosa.
LA PELL FREDA (LA PIEL FRÍA) adaptació de la cèlebre novel·la de Albert Sànchez Piñol dirigida per el mediocre Xavier Gems, un film fred com la pell de la que parla, les escenes d’assetjament no tenen cap emoció i la direcció es rutinària, el seu gran mèrit potser es la minimalista direcció artística del gran Gil Parrondo en el seu darrer treball que amb pocs elements descriu la vida i l’ambient dels personatges.
MATAR A DIÓS de Albert Pintó i Caye Casas, divertida «faula» sobre com una família ha d’inpedir la fi del mon ordenada per un nan que diu ser deu.
ERREMENTARI, de Paul Urkijo Alijo, film produït per la companyia de Áñex de la Iglesia i Carolina Bang, ambientat al segle XIX a Álava ens parla de llegendes, pactes diabòlics i responsabilitats paternals, un film ben dirigit i interpretat que sense ser una obra mestre es pot considerar com un film realment refrescant que sense ser una comèdia et manté constantment un somriure a la boca, realment molt bo.
Realment no estan totes les que son, però si les que he pogut veure, algunes les he gaudit, altres diguem que no, ha estat un any realment cansat, de fet no sabia com encarar aquesta crònica, ha estat un festival en que no hi ha hagut cap film realment memorable, amb cada cop més impediments per la premsa – molt sovint es impossible trobar entrades per els films de la secció oficial- i uns horaris matadors i nosaltres que com que som així de masoques ja pensem en tornar-hi, encara que enst tiguem de despertar cada dia abans de les 7 estar mab el dit a punt al davant de la web del festival i quan siguin les 7 en punt del matí a demanar entrades que a les 7 i 2 minuts ja es impossible, si es que som masoques ostres
.
