SOBRE "L'ESCANDOL" de Dolors Miquel

.LA POESIA I EL CONY.

Joaquim Parera

La poetessa Dolors Miquel ha creat un gran enrenou... segons qui?, llegit i escoltat el poema  un no veu res de blasfem ni de irrespectuós ni res, es més aviat un cant al cos de la dona, a la seva llibertat i a la vida:
"Mare nostra que esteu en el zel / sigui santificat el vostre cony / l’epidural, la llevadora, / vingui a nosaltres el vostre crit / el vostre amor, la vostra força. / Faci’s la vostra voluntat al nostre úter / sobre la terra. / El nostre dia de cada dia doneu-nos avui. / I no permeteu que els fills de puta / avortin l’amor, facin la guerra, / ans deslliureu-nos d’ells / pels segles dels segles, / Vagina. / Anem".
Que tingui forma de plegaria es en certa manera circumstancial, però no deixa de ser una poesia, un cant.
 Després de tot això molts l’han criticada, molts que ni han llegit el poema ni cap poema en sa vida, que no han agafat cap llibre, ells només saben que apareix la paraula cony i amb això en tenen prou per protestar ja que al poema no es fa referència ni a cap sant ni a deu ni la verge ni al seu fill hippies.
 Els més reaccionaris s’han posat les mans al cap i s’han escandalitzat i els més “progres” han somrigut de satisfacció en veure com els carques s’arrencaven les vestidures, però no pas perquè els agradés el poema ni per defensar la poesia ni la llibertat, ells simplement han reaccionat així per inèrcia.
 De fet cap dels que s’han sentit ofesos saben realment qui es Dolors Miquel, ni coneixen la seva obra i de seguida diran que s’atreveixi amb l’Islam, però a un islamista radical, com un hebreu radical o qualsevol religiós radical s’escandalitzaria per el sol fet de ser el que es: un cant a la dona i a la seva condició com a esser humà i es que els que posen una superstició per sobre del esser humà i les seves llibertats.
 Molta gent ignora que un artista es algú que quan fa el que fa es per poder dir quelcom, qualsevol pintor, escultor, escriptor, músic, cineasta... te necessitat de dir alguna cosa més del que li demanen que digui, necessita fer que les seves vísceres parlin per ell, que abans de passar per el cervell els seus actes passin per el cor i l’estómac, sentir que realment estan parint alguna cosa.
Potser molta gen creu que a poesia s’ha de limitar a fer odes a les flors i els ocellets i als unicorns, però no, la poesia es molt més que tot això, es una força que es pot aturar amb cap barrera, així que visca la poesia, l’art i ja de passada tot el que surt del cor.