TRUMAN o llarga vida al cinema

TRUMAN: EL TRIOMPF DEL CINEMA ÍNTIM

   Joaquim Parera

Els cinc principals premis goya al film TRUMAN de Cesc Gay  que s’han endut els premis a millor film, millor director, millor guionista i millor actor protagonista (Ricardo darín) i millor actor secundari (Javier Cámara) –potser podríem parlar dels dos millors protagonistes...- ha estat un acte de justícia al cinema que veritablement es fa a aquest país.
Amb unes temporades que han guanyat films obertament comercials com ara EL NIÑO o LA ISLA MÍNIMA o encara pitjor: LO IMPOSSIBLE, tots ells vistosos però vuits de contingut el fet de que guanyés aquest any TRUMAN ha estat una onada d’aire fresc i de confiança amb el cinema artesanal i de qualitat.
TRUMAN  es un film que ha patit el mal que tenen pràcticament tots els films produïts per cadenes públiques: escassa difusió, cap mena de promoció, abandonament per part dels exhibidors que no veuen en aquests tipus de films cap mena de valor –excepte algun valent o alguna sala acostumada a projectar aquests tipus de pel·lícules-.
 TRUMAN no s’ha promocionat amb la frase CULTURA EUROPEA amb la que es promocionen i fins hi tot es justifiquen coses com OCHO APELLIDOS... o TORRENTE, cosa que fa que a frase en si soni a presa de pel, tampoc han anat els seus protagonistes (i encara menys el director) al programa pilota per autonomàsia que es EL HORMIGUERO en que tots son molt guapos i simpàtics, tampoc cap cadena que no sigui de ATRESMEDIA o MEDIASET s’han fet cap mena de ressò dels premis, potser han parlat de els vestits dels convidats o ressaltat la presència de Mario Vargas LLOSA (que es una lllosa) i la seva Isabelita Preysler, que per cert, que carai feien allà? Son acadèmics? O enchufats endèmics?.
 D’aquí 10 anys ningú recordarà OCHO APELLIDOS.., molts voldran oblidar els TORRENTES, però una cosa si mes segura: TRUMAN i altres films que han aconseguit algun premi a aquesta darrera edició com ara: LA NOVIA, que s’ha endut el premi a la millor actriu de repartiment per Luisa  Gavasa i millor direcció de fotografia, o TECHO Y COMIDA  amb el premi a la millor actriu protagonista per Natalia Molina, d’aquí 10 anys es seguirà parlant i veient aquests films i es representaran a mostres de tot el mon i retrospectives,  mentre que altres cauran a l’ostracisme un ostracisme que encara que estigui malament dir-ho se l’han guanyat.
 Després d’aquests premis només podem dir que visca el cinema petit, perquè per ell serà el futur –malgrat que Albert Rivera digués que ell trauria les subvencions al cinema i que seria partidari de una censura tardofranquista.-