ANNE-SOHIE MUTTER
LA ESTELA D’UN ESTEL /Anne-Sophie Mutter al PALAU DE LA MUSICA.
Joaquim Parera
Crònica del concert celebrat el passat 1 d’abril al PALAU DE LA MÚSICA.
INTÈRPRETS: Anne-Sophie Mutter –violí-, THE MUTTER VIRTUOSI.
DIRECCIÓ.: Anne-Sophie Mutter.
OBRES: NONET PER A DOS QUARTETS DE CORDA I CONTRABAIX -André Previn- , CONCERT PER A 2 VIOLINS , CORDES I B.c. –J. S. Bach., LES QUATRES ESTACIÓNS –Antonio Vivaldi-.
Un concert de Anne-Sophie Mutter sempre es un esdeveniment, aquest concert a més no era pas en solitari ni amb una gran orquestra però aquest cop i per celebrar el seu 40 aniversari com a solista (va debutar amb 13 anys dirigida per Herbert Von Karajan), aquest cop acompanyada per THE MUTTER VIRTUOSI, una formació formada per becaris antics i nous de la seva FUNDACIÓ ANNE-SOPHIE MUTTER.
Cert es que les obres interpretades no eren pas d’un gran risc, si exceptuem el meravellós NONET d’André Previn que s’interpretava per primer cop a l’estat espanyol, una obra que conté un cert misteri, amb la sonoritat característica de Previn que de vegades sembla que ni hagi música, però que un cop a posteriori descobreixes la seva bellesa, aquesta obra va ser fruit de la col·laboració entre la violinista i el compositor que la va composar l’any 2014 per encàrrec de la fundació IL VIRTUOSI i en que malgrat la tristesa de la peça es pot descobrir en ella unes traces d’amor .
La resta de la programació –Bach i Vivaldi- aparentment sense riscos va estar interpretada amb molta elegància i inventiva, van interpretar les peces en el sentit que es pot aplicarà la paraula interpretar, es a dir interpretar-les segons el seu propi tarannà, una peça de Bach es pot tocar com si de una operació matemàtica es tractés, però també com si es recités poesia o una epopeia o un drama, es a dir com quelcom que va més enllà de la nota escrita i així ho van fer tant amb Bach com amb Vivaldi que tractant-se de una peça que sembla que sigui la única que va escriure –les quatre estacions- els VIRTUOSI li van donar una força i un dramatisme sublim a la obra del venecià més faldiller de la història de la música barroca.
En quant a la seva forma de dirigir... Anne-Sophie Mutter dirigia amb la mirada, una mirada que et fa pensar que si que es una senyora molt guapa, però millor no emprenyar-la, perquè no se li escava res, cada cop que girava el cap que mirava cap a algun dels intèrprets era una ordre no dita i que era contestada amb els instruments de forma mestre.
En definitiva va ser un bon exercici per a melòmans, descobrir de quantes maneres es pot interpretar una peça cent cops escoltada i com aconseguir que soni de forma totalment nova.
Gràcies Frau Mutter