ARVO PÄRT A LA ESGLESIA DEL PI

ARVO PÄRT: el valor del silenci

Concerts celebrats a la esglesia de SANTA MARIA DEL PI els dies 6,7 I 8  de març
OBRES DE: Arvo Pärt, Bernat Vivancos, Peteris Vasks.
INÈRPRETS: Latvian Radio Choir, LIEPAJA SYMPHONY ORCHESTRA QUARTET, ORFEÓ CATALÁ I COR DE CAMBRA DEL PALAU DE LA MÚSICA, COR DE NOIES ORFEÓ CATALÁ, COR INFANTIL DE L’ORFEÓ CATALÁ, Mercè Sanchís: Orgue, Pau Casan: Piano.
DIRECTORS: Sigvards Klava, Josep Vila i Casañas, Pere Lluís Biosca, Clòria Coma i Pedrals.

Aquests passats divendres 6, dissabte 7 i diumenge 8 s’ha commemorat el 80e aniversari del compositor estonià Arvo Pärt, aquest compositor potser no es gaire conegut entre el gran públic, de fet crec que cap compositor actual no es realment conegut entre el gran públic, però la seva obra -sempre envoltada de un cert intimisme místic- es coneguda i reconeguda per molts aficionats a la bona música contemporània, es fàcil trobar gravacions seves i molt ben interpretades a qualsevol bona botiga de discs, això si, correu que s’acaben de seguida, perquè molts estan molt be de preu.
 Es difícil (i fàcil) parlar d’aquests concerts, com em refereixo a ell? Enumerant cada una de les obres i dels autors que es van interpretar? Son moltes obres i molt sentiment, podria parlar de les virtuts de cada obra, però seria massa llarg, parlar de les meravelloses peces corals de el compositor homenatjat ?  si clar, se’ns dubte o parlar també de les obres interpretades del compositor Bernat Vivancos? Un compositor que si ve es  jove ja demostra tenir un gran talent i sensibilitat , la seva peça LE CRI DES BERGES per exemple, una obra coral en que es comença amb una crida a l’eco i finalment el so d’aquest eco es converteix en un vent de veus que fins hi tot fa ressonar els tubs del orgue situat sobre el cor, o de Peteris Vasks i la seva estrena LE FRUIT DU SILENCE, silenci, aquesta es la clau, el silenci que sortia de la música interpretada en aquest concert fantàsticament homogeni ja que aquests eren uns concerts celebrats en commemoració del 80e  aniversari de Arvo Pärt i les peces de Arvo Pärt interpretades totes tenien un denominador en comú i que veritablement es el que ens pot ajudar a definir aquests concerts: el silenci. Silenci que es sentia no només a les oïdes si no també dintre nostre, amb cada paraula i cada so era un silenci que no s’havia de trencar en cap moment que se l’havia de deixar fluir  fins després de interpretació de la obra, seguir que ens envaís aquest silenci interior que alliberava.
  No s’havia d’aplaudir, s’havia de deixar córrer la llàgrima per la galta, deixar-nos envair per la pura emoció per el misticisme dels sons i la solitud compartida, perquè quan sonava cada peça ens quedàvem sols i no ens tornàvem a trobar fins un cop acabada.
 Durant tres sessions se’ns va oferir una mostra de la millor música coral contemporània, una música feta sense cap mena de artifici gratuït com tant se’ns està acostumant darrerament, perfectament harmònic i reverencial, solemne i emotiu.
 Va ser un veritable monument al silenci, a la música com a art suprem i al talent humà.
 I es que després de escoltar cada peça recomano que no aplaudiu simplement seguiu escoltant fins que el darrer eco de la darrera nota desapareguin a l'aire i després durant uns segons fem un silenci respectuós per els intèrprets, la música i la petita catarsi a la que em pogut arribar.
 Joaquim parera