BRAHMS & BEETHOVEN AT HIS BEST
DOBLE CONCERT PER A VIOLÍ I VIOLONCEL DE BRAHMS I LA PASTORAL DE BEETHOVEN.
Crònica del concert presentat el passat 23 de gener al palau de la música catalana.
OBRES: doble concert per a violí violoncel i orquestra de J. Brahms i simfonia nº6 PASTORAL de Beethoven.
DIRECTORA: Marzena Diakun.
SOLISTES: Birgit Kolar ( Violí), Camille Thomas ( Violoncel), orquestra simfònica del Vallés.
La veritat es que tenia «mono» de concert, feia gairebé un any que no podia assistir a cap concert en directe però la espera ha valgut la pena, ja sigui per les obres, la interpretació o el simple fet de poder tornar a un espai tant especial com es EL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA ( i esperem que es pugui dir així per molts anys fins que la correcció política no obligui a treure la paraula catalana per ofensiva ).
les dues peces escollides per aquest jornada son per una banda un doble concert per a violí i orquestra de Brahms, un concert perfectament interpretat tant per les solistes – Kolar i Thomas – com per la més que solvent Orquestra Simfònica del Vallés.
El concert consta de tres moviments en que es planteja un diàleg entre el violi i el Violoncel acompanyats per la orquestra, el primer moviment, ple de color es un diàleg de vegades alegre, de vegades crispat entre els dos moviments, un moviment ple de llum i que marca la especial relació entre els dos instruments com si de una obra de teatre es tractés, el segon moviment, més calmat entra de ple en la harmonia entre tots dos instruments, com una parella que es comença a conèixer amb unes melodies dolces i gairebé cerimonials, per acabar amb un tercer moviment més dolç i a l’hora amb una certa èpica en que els dos instruments i la orquestra finalment es troben en una certa comunió formant un tot harmònic amb una veritable grandesa musical.
Una obra meravellosa sortida d’un compositor de vegades considerat una mica «cursi» però capaç de compondre obres de una força aclaparadora.
Per altra banda la obra de Beethoven, la simfonia PASTORAL es un veritable cant a la natura i a la vida al camp ( des de el punt de vista de la gent de ciutat, naturalment ), en aquesta simfonia trobem tots els elements de la vida camperola, començant per la arribada de la gent de ciutat al camp i com queden aclaparats per la grandesa dels paisatges i de la sensació de llibertat que compota, de la vida al costat dels rierols feréstecs, les festivitats dels camperols, les tempestes, el retorn de la calma.... tot està al servei d’aquest gran fresc pictòric, una simfonia que es gairebé sensorial i visual i que es a més de ser un gran cant a la vida es ideal per les cerimònies satàniques ( el lider Anton Lavey considerava que el rock i el heavy eren una música grollera per les seves cerimònies i preferia a Beethoven, especialment LA PASTORAL i la NOVENA SIMFONIA ), es una obra sobretot idealista, naturalment ignora les penúries dels pobres camperols, el mal que fan tempestes i glaçades que amarguen la vida a la gent del camp, però es de una bellesa aclaparadora una obra que un escoltaria una vegada i altra i qu4 es ideal per portar una mica de llum a els estranys temps que vivim, un concert reconfortant, perfectament executat, el que podríem dir un concert MACO i com totes les coses belles que ens envaeixen els sentits – siguin les que siguin – amb una gran capacitat balsàmica per l’esperit.
