CABARETA

CABARETA.

 

(Per Joaquim Parera)

 

DIRECCIÓ: Joan Maria Segura Bernadas.

AUTORIA: Maria Molins, Bàrbara Granados

DRAMATÚRGIA: Joan Maria Segura Bernadas, Bàrbara Granados, Maria Molins.

COMPOSICIÓ I DIRECCIÓ MUSICAL: Bàrbara Granados.

INTÈRPRETS: Maria Molins, Bàrbara Granados, Dick Them, Miquel Malirach.

Una producció de GREC 2017, SALA MUNTANER i VELVET EVENTS S.L.

 

fa anys, molts anys, quan a Barcelona podies arrencar llambordes del terra per llençar-les durant les manifestacions, el futbol era cosa de quatre frickies i la primera gran guerra tot just havia acabat a Barcelona hi havia una gran avinguda, la més popular de Europa, una avinguda que anomenaven DEL PARAL·LEL, lloc conegut per els seus teatres i cabarets i les reunions anarquistes que es feien a les terrasses dels seus cafès.

En aquest ambient, carregat de inquietud política i social els cabarets no eren si no els grans cronistes de la època, més enllà dels diaris, els que realment explicaven el que passava a Barcelona i al mon, des de la afavorida òptica del humor i la sàtira eren els cabarets, un podia llegir als diaris la notícia, però als cabarets les podies interpretar.

Amb aquesta premissa es pot situar l’espectacle de teatre-concert CABARETA, l’espectacle vol ser i es un homenatge la cabaret barceloní des de una òptica contemporània, vol ser un cabaret dels anys 20, 30 traslladat a la actualitat conservant la estètica cabaretera de sempre, amb referents i homenatges més que evidents però posant un segell propi, CABARETA no sembla voler imitar a ningú, senzillament ens vol portar els seus referents als nostres dies, però també recordant a personatges com Mary Sampere, Angel Pavlosky o Guillermina Motta.

La mestre de cerimònies es la actriu Maria Molins, una actriu que se la relaciona sovint en papers dramàticament tremebunds però que d’alt l’escenari ens mostra el seu costat més divertit i dinàmic: la Maria Molins més pallassa i divertida i gran cantant que acompanyada i molt ben acompanyada per una magnífica Bàrbara Granados ens endinsen en un actualísim cabaret dels anys 30, perquè sembla que per segons quines coses el temps no passa.

A CABARETA es fa el que es feia als cabarets, s’expliquen històries actuals disfressades de contes, hi ha números musicals en solitari -com els que fa Granados amb campanes i copes d’aigua-, apareixen personatges inesperats i es reinterpreten cançons clàssiques adaptades a la actualitat política, hi ha històries colpidores (com la de la pobre formigueta i la cigala) i també hi ha un esquelet.

A mesura que l’espectacle avança el que en un principi sembla que ha de ser un homenatge es converteix en un espectacle amb entitat pròpia, això si sense oblidar el que vol ser es a dir un espectacle de cabaret en si mateix, recordant el passat, si, però el passat es el passat i el present es el present i el present sempre s’apodera del moment, de l’aquí i el ara per inèrcia pròpia vulguis que no de l’instant, sentir una cançó del cabaret de Berlín de l’any 1931 ens porta de cop cap a la actualitat, els costums de les famílies «bien» de Barcelona semblen tretes de converses que podríem sentir en segons quines cases.... es a dir, el temps realment passa o em caigut en una cinta de Moèbius que es repeteix constantment? Esperem que no.

Els temps canvien, la gent -alguna- també, altres no, però hi ha coses que son eternes: una simfonia de Mahler, una cançó de Weill, la espera de rodalies.... i el cabaret, que fa de pont filosòfic entre un passat i un present i que sempre, sempre amb la seva estètica, els seus acudits, interpretacions, cançons picants i còmics burletes ens recordaran que a tots de tant en ens vindrà una picor, ens picarà algun mosquit que ens farà demanar que ens gratin i ben vinguda sigui la picor.

El cabaret es etern i com el encantat poble de BRIGADOON es desperta de tant en tant i ens torna a embolcallar amb la seva música.