DEL JAPÓ A BOHÈMIA PASSANT PER ARMÈNIA.

DEL JAPÓ A BOHÈMIA PASSANT PER ARMÈNIA.

 Joaquim parera.

(crònica del concert celebrat el passat 23 d’abril a l’auditori de Barcelona)

INTÈRPRETS: O.B.C., Sergey Khachatryan (violí)

DIRECTOR: Tomás Netopil.

OBRES: IMATGES PER UN MON EFÍMER –Josep Maria Guix-, CONCERT PER A VIOLÍ I ORQUESTRA EN RE MAJOR –Aram Khatxaturian, LA MEVA PÀTRIA –Bedrich Smetana.

He de ser sincer: cada cop que s’interpreta una obra contemporània al AUDITORI jo ja tremolo, tinc la impressió de que m’oferiran el mateix de sempre i que em trobaré amb un refregit de Stravinsky i Ligeti, afortunadament em vaig equivocar (i molts cops m’equivoco, la veritat) perquè aquetes IMATGES PER UN MON EFIMER de Guix, inspirats en una sèrie de HAIKUS es francament poètica i estimulant, es una obra etèria que flueix per els sentits i et transporta, es gairebé mística i poètica, breu i descriptiva una bona obra per escoltar més que un gran auditori en la intimitat per poder transportar-se un mateix per els escenaris boirosos que ens descriu.

 Si la primera peça es una peça íntima la següent, EL CONCERT PER A VIOLÍ I ORQUESTRA de Khatxaturian es tot el contrari, l’escriptor Raimond Chandler en sentir-lo el va descriure com si sentís UNA CORRETJA DE VENTILADOR SOLTA EN UNA FÀBRICA DE TRACTORS, et fa pensar: home Raimundu, no et passis, perquè aquesta obra es juganera i de vegades es una mena de dansa, altres una cançó interpretada per el violí altres una epopeia... però brillanttot en aquesta peça brilla per si mateixa, el violí interpretat per Khachatryan , la orquestra, les melodies, el leit motiv que no desapareix en cap dels tres moviments, es el contrapunt perfecte per la peça de Guix, si en una era intimitat, en la obra de Khatxaturian es tot expansiu i grandiós.

 En un to més èpic tenim LA MEVA PÀTRIA  de Smetana, un poema simfònic en que el compositor descriu com es el seu país -Bohèmia- i ho fa destacant primer el castell que corona la ciutat de Praga, amb solemnitat i èpica narrant els seus corredors, les portes, les muralles i tota la seva grandesa i misteri, després ens descriu el camí del riu Moldava, des de el seu naixement entre els torrents  de les muntanyes  de la selva negra i les pluges , el seu pas per el que va ser Bohèmia, els costums de la gent que viu al seu voltant, el seu pas per Prga i la seda desembocadura i finalment acaba amb en to èpic i dramàtic, amb una llegenda, la de SÁRKA, una amazona en guerra contra els homes i la seva mort tràgica.

Va ser un concert en que hi va haver de tot des de el més íntim fins el més grandiós, dels espais interiors de l’ànima fins els grans paisatges i les grans passions, la única pega...  m’hauria agradat veure la sala plena fins els darrers recons, el concert ben bé que s’ho valia.