DRÀCULA 3D.
.QUE ES UNA PEL•LÍCULA DOLENTA?. (Joaquim Parera)
Voldria explicar una anècdota.
Diumenge, 7 de octubre, festival internacional de cinema de Sitges, les 10 del vespre, cinema RETIRO, projecció del film de Dario Argento DRACULA 3D.
A la mateixa hora, en obert per la televisió s'emetia un BARÇA/MADRID (o Madrid/barça, com preferiu).
Malgrat aquest “clàssic” del futbol el cinema RETIRO estava farcit de public disposat a passar-ho be, a veure un film que prometia dosis raonables de un cert erotisme, una mica de tenebres i molta desvergonya.
I es que el film DRACULA 3D es el que es pot dir amb tota regla com un film dolent, però que sigui un film dolent no vol dir que sigui un mal film.
Per començar el public sabia que anava a veure: una nova versió del mite de DRACULA, fet per el que va ser el gran mestre del terror italià Dario Argento, interpretat de manera totalment increïble per Thomas Kershmann, Rutger Hauer, Asia Argento, Unax Ugalde..., en fi un repartiment en el que només faltava en Klaus Kinski per tal de que fos rodó.
Argento sabia el film que feia i a qui anava dirigit, però també es un entusiasta, un admirador dels films de la HAMMER i també molt respectuós en com tindria de ser el compte Dràcula en si, es a dir: elegant, pervers, cruel i que mira els essers humans com qui mira un tetrabrick, es a dir el “romanticisme” que darrerament està tant en boga l'a deixat de banda i ha creat uns vampirs realment, per dir-ho suaument, cabrons.
Si, es cert, el film es maldestre, la direcció fa riure i els actors estan fatal, si exceptuem a Thomas Kershmann, que esta la mar de be i la Asia Argento que està mooooolt simpàtica, te un parell de simpaties.... i per descomptat el gran Rutger Hauer que sembla despistat i Unax Ugalde que es passa tot el film amb cara de tonto.
I si te molts i molts defectes, però en Dario Argento fa que tots aquests defectes juguin al seu favor i si el film es pot dir que es realment molt dolent no es pot pas dir que sigui avorrit, aconsegueix la complicitat del espectador, se'l posa a la butxaca i fa que entri en el joc.
Dario Argento retorna el pompós 3D als seus orígens d'atracció de fira i a la diversió sense pretensions, es pot dir que en certa manera DRACULA 3D es un film deliberadament “dolent”
i es precisament aquesta pretensió que fa que aquesta pel•lícula dolenta no sigui una mala pel•lícula. el que em sorpren es que s'hagi estrenat, això si que es estrany, o potser no...