EL LABERINTO MÁGICO

EL LABERINTO MÁGICO.

(Per Aurora Carruesco)

Autor: Max Aub.

Producció del Centro Dramàtico Nacional

La sala del teatre Romea imposa, però més imposa entrar i veure que formes part de l'escenari.

Les trinxeres són allà, i els silencis s'imposen. Uns silencis que, a mida que la representació

avança, aniran impregnant l'ànima de l'espectador; poc o molt tots ens moven a la sala, i més

quan la obra té una durada de dos hores sense interrupció, però ahir no es movia ningú, tots ens

vem enfonsar mica en mica a les butàques i no podien deixar de mirar, respirant a poc a poc,

intentant no fer soroll.

Perquè la tragèdia, per tots sabuda no per això et deixava indiferent.

EL laberinto màgico, explica en ordre cronològic els tres anys de guerra civil des de la visió

republicana i la lluita per uns ideals comunistes els quals poc a poc perdran el punt de referència,

perquè Max Aub l'autor d'aquesta peça ens confronta amb una visió de la història posant èmfasi

en els ideals comunistes i anarquistes, els quals moltes vegades van donar la volta a la truita per

defensar unes idees. En certs moments m'ha recordat la gran obra de Vassili Grossman, Vida i

destí.

Però la obra és molt més, perquè els morts que des d'un principi ens acompanyen ens porten

cap a un final punyent , molt ven resolt gràcies a la música en directe i a una posada en escena

sense concessions.

Bona realització del director Ernesto Caballero i dels actors que ens porten al seu terreny, perquè

tots formàvem part de l'escenari, i en acabar hem aplaudit amb el cor trencat i amb dolor, tant

llunyana aquesta guerra però encara tant present.

Això si, a continuar vivin bona gent.