EL SOMMELIER.

 

EL SOMMELIER.

AUTOR: Fermí Fernàndez i Toni Orensanz.

Direcció: Toni Albá.

Intèrpret: Fermí Fernàndez.

Imagineu-vos anar a una classe magistral, una mastreclass, la imparteix el més gran sommelier de tots els temps i el primer que fa es dir-nos a la cara que es el que en pensa de nosaltres i francament no es massa afalagador.

 Al davant nostre el tenim, dret, impertèrrit, suposadament aes aquí per revelar-nos els secrets per ser un sommelier i ell com un Albert Serra Argentí  passa olímpicament del que podem pensar i poc a poc es va desfilar la seva història i  la seva obsessió que no es més que la seva pròpia feblesa, perquè es un home que només s’ha tingut a si mateix, no ha pogut comptar mai amb ningú més que ell mateix, ni tant sols podia comptar amb els seus amics o familiars, que no eren si no gent cegada per la estupidesa o la ambició o la enveja .

Aquest sommelier coneixia la olor de cada un dels sentiments i emocions humanes , el seu olfacte infal·lible li feia endevinar des de la collita d’un vi qualsevol fins els més foscos secrets de qui l’envoltava.

L’actor encarregat de personificar aquest personatge era en Fermí Fernandez, conegut sobre tot per la seva col·lavortació als programes d’Andreu Buenafuente a TV3, sobre tot conegut com a còmic i imitador i per fer de tiranosaurus Rex al davant de Quentin Tarantino i que amn EL SOMMELIER demostra que es capaç de crear – malgrat molts no ho volguessin creure – de crear un personatge amb vida pròpia i fer-lo creïble.

Sota la forma d’un monòleg en que el personatge s’obre de cara al públic EL SOMMELIER va de menys a més en un crescendo en que el personatge ens explica la seva història i ens fa partíceps de les emocions que l’han portat fins on es, fins a nosaltres, en aquest instant, en el moment del tast del vi, el seu vi i la degustació de una selecció de pastes,  en una trajectòria vital que va de menys a més i acaba amb una GRAND FINALE, amb aquesta obra que es més irònica que no pas humorística en si, perquè de fet algunes coses que diu i descriu poden ser terribles, però que en cap moment ens fan treure el somriure de la boca.