ELISABETTA.

ELISABETTA.

( Joaquim Parera)

Una producció de Cia D'ell Anima.

Idea Original: Mireia Vila

Direcció: Mireia Vila

Creació: Neus Elfa i Mireia Vila

Violí: Mireia Vila

Ballarina: Neus Elfa

Veu en Off: Enric López

Música: Variacions de la Sonata en la menor de Giuseppe Tartini i temes de Mireia Vila

Text: Ernésto Pérez Zúñiga (2013). La Fuga del Maestro Tartini. Madrid. Alianza Editorial

Adaptació text: Mireia Vila

Escenografia: Joan Vila.

De vegades, molt de vegades ens trobem amb un rostre, aquest rostre se'ns queda gravat a la memòria i si tenim sort, molta sort ens el podem tornar a trobar, aquest rostre, vist per primer cop pot ser la llavor d'un amor, un amor que pot durar anys, tota una vida.

D'això tracta, més o menys l'espectacle ELISABETTA, obra multi disciplinària inspirada en la obra LA FUGA DEL MAESTRO TARTINI de Ernesto Pérez Zuñiga, obra que la violinista Mireia Vila ha adaptat com a un espectacle en que la dansa, la música i el text s'uneixen per explicar-nos la vida de Elisabetta, al esposa de Giuseppe Tartini, una història explicada amb una gran sensibilitat en que Neus Elfa executa el seu paper amb delicadesa, acompanyada del violí de Mireia Vila, que fa de Giuseppe o de destí segons es miri, en que Neus Efa fa de musa, de sentiment, de esposa, de víctima, de botxí.

Neus Elfa i Mireia Vila ens expliquen la història d'un amor en que la paraula amor només es va dir un cop i després es va oblidar el seu significat, però que seguia dintre el cor dels protagonistes, tant Giuseppe Tartini com Elisabetta viuen junts amb un amor tancat, que va sortir un parell de cops en tota la seva vida adquirint formes no desitjades, un amor que des de l'interior dels seus cors cridava per sortir, però ells estaven massa cecs per sentir-lo, massa joves per saber reaccionar davant l'amor, massa grans per atrevir-se a deixar-lo sortir, però així i tot van conviure junts.

La veu de Enric López narra la vida i desamors de la parella amb una veu pausada, distant, com un observador a part, però el centre de la història ès Elisabetta, la fràgil Elisabetta, cruel Elisabetta, dolça Elisabetta, enamorada Elisabetta, humiliada Elisabetta i Neus Elfa i Mireia Vila ens ho mostren, veiem la seva vida, els seus dolors, les escasses alegries, l'amor es a l'aire i elles l'atrapen amb el violí, amb el ball i nosaltres oblidem, no ens cal guia, només els ulls per veure i les orelles per sentir.

 

Elisabetta es una història d'amor, com tantes, explicada amb una gran sensibilitat, durant gairebé una hora no tenim altre món que veure que el món de Elisabetta i patim amb ella i ens extasiem amb el moviment i la música de la obra, una obra d'una expressivitat i sensibilitat gairebé aclaparadores i només podem donar les gràcies per poder veure aquest espectacle.