FESTA D’ESTIU DEL CINEMA CATALÀ 2025 ( o uns grams de caos festiu)
FESTA D’ESTIU DEL CINEMA CATALÀ 2025 ( o uns grams de caos festiu)
Per Joaquim Parera.
Com cada any, la acadèmia del cinema Català ha celebrat la seva festa d’estiu per tal de donar els premis Pepon Corominas a les millor iniciatives en respecte al cinema, premi que s’ha endut molt merescudament ( i ja era hora ) la sala de cinema ZUMZEIG CINEMA, per la seva programació i concepció mateixes ja es pot considerar una gran iniciativa en el panorama de la exhibició cinematogràfica.
Per altra banda,però es van trobar a faltar al PHOTOCALL a representants d’alguns films estrenats aquest any com ara LA FURGO, LES IRRESPONSABLES ( que no hi eren totes) CENTAURES DE LA NIT ( diguin el que diguin es el millor i més imaginatiu film català de la temporada).
De fet, la majoria eren allà, a la festa i fent el que es va a fer a una festa, gresca, riure i xerrar, el lloc escollit enguany per a la festa es podria considerar immillorable, el recinte del les tres xemeneies de Sant Adrià del bessos, un lloc que podríem considerar no només espectacular si no fins i tot fascinant amb la seva arquitectura seca i industrial ( una estranya bellesa)
Potser el problema de la festa es que o bé estaves a un lloc fent fotografies o miraves de ser a un altre per sentir els parlaments ( això si, la acústica del lloc deixa molt a desitjar) .
Però siguem sincers, jo molt sovint hi vaig per encomanar-me de la alegria que cada cop més es respira, comprovar que encara molts es poden permetre tenir somnis i fer-los realitat indiferentment de com surtin, veies gent nova i gent que no saps exactament qui es, trobes a faltar gent que han vingut més tard i t’has quedat amb les ganes de xerrar-hi.
També es va trobar en falta la presència de la presidenta de la acadèmia, la Judith Colell que estava patint una grip tremenda.
Però així i tot, veient l’ambient de gresca controlada ( som catalans, no hi podem fer més) un pensa que tota aquesta gent era allà per somniar en els seus nous projectes, buscant una forma d’inspiració, compartir somnis i possibles futurs èxits, ja siguin artístics o comercials ( deixem-ho en artístics).
El gran problema del nostre cinema, el cinema català es però que els seus productors, directors, creadors i artistes hi creuen amb els ulls clucs, però no pas els distribuïdors ni els exhibidors que no volen saber res del cinema català i encara menys en català, perquè els catalans seguim amb el nostre autoodi, considerem encara que qualsevol cosa feta aquí no passa de provinciana mentre que un film de la Índia sobre un pastor que es mira les cabres durant dues hores es considera cultura universal.
De tores maneres la alegria que es va viure a aquesta festa va ser molt d’agrair, com cada anys s’obre una mica més cap a la esperança, però `si els nostres propis mitjans no s’impliquen ho tindrem difícil, TV3 fa anys que no produeix ficció de qualitat, prefereix ja confiar en programes de “talents” i influencers que no saben ni parlar ni mirar a càmera, en concursos dignes de la pitjor televisió ( com ara concursos de pintar ungles) i obliden el cinema i les sèries, ja no es fan TVMOVIES en català quan fa uns anys s’en feien fins a quatre en un any, cert és que pinto un panorama desolador, però els nostres cineastes i artistes tenen molt encara a dir i ho diran, només espero que no caiguin en el parany de la correcció política.
Perdoneu, se m’ha anat la flapa, jo només desitjo ara que tota aquella alegria, els somnis i il·lusions dels nostres cineastes que vaig veure aquella nit es facin realitat i el nostre cinema tiri endavant amb tot la força del mon.
