FESTA DEL CINEMA CATALÁ 2017

FESTA D’ESTIU DEL CINEMA CATALÀ 2017.(Joa¡quim Parera)

 

Cada any, per els voltants del començament de l’estiu la acadèmia de cinema català celebra una festa a mig camí entre informalitat i la semi-oficialitat, en aquesta festa s’otorga el premi PEPÓN COROMINA a la producció o a alguna fita aconseguida per algun film o algun cineasta o algú relacionat amb el cinema, premi que enguany ha recaigut en la directora Nely Reguera per l’exit del seu film MARIA (Y LOS DEMÁS), film nominat als GOYA com a millor òpera prima i que ha rebut el premi MESTRE MATEO al millor guió i també el premi especial de l’H.B.O. Al festival de cinema iberoamericà de Miami.

Però deixant de banda aquest merescut prermi: que es la festa del cinema català?, doncs es una forma de fer repàs de com es troba el cinema català en aquest moment però de forma distesa i amb un cert intent d’optimisme, un optimisme que de vegades fins hi tot s’encomana als que com jo en som una mica aliens a la acadèmia, però també es una bona forma de comprovar com es el personal humà associat a la acadèmia de cinema i en aquest sentit es pot dir que es un personal de primer ordre.

El fet de que la gent del cinema es trobi almenys un cop l’any, es reuneixi, xerri, rigui, parli entre ells dels seus projectes o es lamenti de la situació actual del cinema català ja es de fet una bona raó per celebrar aquesta festa, una festa que aquest any no ha estat tant cerimonial com els anys anteriors en que durant una bona estona es feia repàs de tots el films estrenats, vistos, premiats, de tots els projectes, aquest any no, aquest any la cerimònia s’ha limitat a la entrega del premi PEPÓN COROMINA , premi entregat per el jurt format per Leticia Dolera, Rosa Vergés , Pau Freixas, Marta Molins i Jaume Ripoll, en una cerimònia curta i que Leticia Lodera amb el seu tarannà feminista (i que ningú comenci amb el rotllo de que es feminazi) va saber convertir en alegrement reivindicativa.

Això si, com va passant darrerament en aquest tipus d’actes el conseller de Cultura Santi Vila no va fer acte de presencia, clar que potser tampoc feia falta.

Una cosa si que es va poder constatar a aquesta darrera festa es que el cinema català te un futur en femení molt potent, la darrera sessió de fotos que es va fer va ser només amb les dones que conformen el panorama cinematogràfic català i eren moltes, però al dir moltes no vull dir moltes si no que vull dir MOLTES!!! que gairebé no hi cabien al objectiu i vaig haver de fer equilibrismes per poder fer la foto (que soc gran carai)però malgrat les contorsions vaig poder fer la foto.

Vist ara en la distància (de unes 18 hores) cerc simplement que el millor que ha fet el cinema català es si més no la gent que el conforma, et poden caure millor o pitjor, ser millors o no tant, però es innegable que la majoria tenen un gran potencial humà i vulguis que no, el fet de ser bona persona ajuda moltíssim a elevar el nivell del cinema del nostre país.

Si, es pot dir que la reunió de personal de la festa de l’estiu del cinema català es el millor aparador per veure de que està fet el nostre cinema i la matèria primera es de les millors que hi ha.