FESTA D'ESTIU DEL CINEMA CATALÁ 2018
FESTA D’ESTIU DEL CINEMA CATALÁ 2018 ( riem que son dos dies i la vida es un cabaret)
(Per Joaquim Parera)
com cada any a Barcellona s’ha celebrat la FESTA D’ESTIU DEL CINEMA CATALÀ, per qui no ho sàpiga el cinema cataalà es un conjunt d’obres totalment desconegudes per el territori nacional, però molt respectades a nivell internacional, el cinema català està format per grans narradors, directors, directors de fotografia, actrius i actors, productors que es juguen el patrimoni cada cop que produeixen un film, el cinema català no es considerat com a «cultura eurpea», no, «cultura europea» es TORRENTE, 8 APELLIDOS.... que es guai i mola i surten famosos de les revistes del cor, clar.
Sovint es diu que el cinema català no es guai, que només parla de persones que pateixen i coses d’aquestes que no aporten res, es més molts se n’enfoten, sobre tot quan es tracta de parlar de sentiments humans i passions.... al cap i a la fi a qui li importa que un film d’aquí pugui guanyar premis a nivell internacional? Lo important es sortir a EL HORMIGUERO fent el tonto, això si es cultura carai!
Be, ja està, ja se m’ha passat la rebaqueria, en fi, parlem de la minigala de la darrera festa.... que va ser una festa, una festa conduïda per la gran, immensa i meravellosa Maria Molins (no, no estic fent la pilota, eh? Que es així), Maria Molins que en un ambient cabaretero (en català es cabaretàire?) a traslladat el seu espectacle CABARETTA al escenari situat als jardins del palauet d’Alvèniz a Montjuic, sortitn d’entre unes cortines vermelles va deixar anar tot el seu talent i ofici per tal de no fer la pilota als capitostos de torn si no per tal de que es premiés la trajectòria i s’anomenessin acadèmics d’honor a quatre grans personatges del nostre cinema.
El director de cinema Lluis Maria Güell, un home amb més de 60 anys de trajectòria i figura capdal del nostre cinema, la animadora Pepita Pardell, una de les més grans creadores d’animació del nostre país que va començar amb un gran clàssic del cinema d’animació com GARVANCITO DE LA MANCHA, l’exhibidor Pere Aumedes, responsable d’una empresa titànica: crear i promoure la xarxa de cinemes del CIURCUIT URGELLENC, la muntadora Margarida Bernet, la catriu i model Mònica Randall i el sempre gran Pep Cruz, amb una cerimònia que amb prou feines va durar una hora van pujar a l’escenari tots aquests personatges emblemàtics i ens van fer partíceps dels seus començaments i els seus somnis de jovenesa, uns més divertits com el cas de Pep Cruz o lluis Maria Güell o altres més emotius ja per la seva pròpia presència com es el cas de Pepita Pardell.
Si la gala va ser divertida i dinàmica si he de destacar un petiiiiit defectei es el del PHOTOCALL, es van celebrar dos photocalls, un per els acadèmics d’hor i les autoritats i un altre per els convidats, la mala sort però es que el primer es celebrava a una de les portes laterals que donen a un saló del palauet d’Alvèniz i el segon es celebrava als jardins i en fi que un cop acabat el primer photocall no va haver temps per fer el segon, ja ens vàrem trobar a tots els acadèmics i convidats asseguts i esperant a que comencés la gala.
El cinema català no passa pas un bon moment, a nivell creatiu està en el seu punt àlgit, be sempre ha estat en el punt àlgit a nivell creatiu i de qualitat, però a nivell de financiació i fins hi tot de reconeixement a nivell estatal està una mica tocat i més encara des de la imposició del article 155, un article imposat per gent que menysprea qualsevol mena de llibertat i cultura i més si es cultura catalana que de fet es una cultura que molta gent d’aquí també menysprea, collons, ja hi torno a ser.
El 155, els presos polítics, la llibertat d’expressió... estaven també força presents en els parlaments no jomés de la gala, si no també entre les converses dels asistents.
m’agrada aquesta festa, es increïble veure com gent que ha de lluitar dia a dia per la seva feina, molt sovint lluny de qualsevol reconeixement professional o artístic intenten mantenir un bri ( un bri i un manat també) d’esperança en el que fan, en el seu ofici i els seus somnis i com sovint busquen altres somnis, encara que aquests somnis els facin patir.
Gràcies acadèmia del cinema català per el vostre capital humá