FESTA D'ESTIU DEL CINEMA CATALÁ 2019
FESTA D’ESTIU DEL CINEMA CATALÀ 2019.
(per Joaquim Parera)
Cada any la acadèmia de cinema català celebra els triomfs del cinema català ( sobre tot triomfs artístics) amb una festa a finals de juny o començaments de juliol depen com caiguin les daters i em sembla que cada any jo començo la la crònica de la mateixa manera i repetint el mateix, potser si que soc una mica repetitiu, no?.
En fi aquest any la festa s’ha celebrat al parc audiovisual de Catalunya, es a dir a Terrassa, al antic hospital del TÒRAX ja sabeu allà ha on diuen que hi ha molts fantasmes ( i no fem la típica broma sobre els estudiants del ESCAC, val?).
La veritat es que va haver un gran protagonista a aquest a festa i va ser..... EL CALOR!!!! un calor que fonia les pedres!!!!, i també grans absències, perquè la veritat malgrat tot hi havent busos llançadora des de la palca Catalunya de Barcelona molts convidats/des i acadèmics/ques no es van poder personar al lloc i es van trobar a faltar moltes cares, dic cares però volia dir persones.
El photocall per cert va ser una mica deslluït, no hi varen passar massa gent, però la veritat es que primer de tot, el calor no convidava i es que tampoc hi havia massa fotògrafs, incloent-i un servidor de vostre només èrem quatre i el gat... un gat misteriós.... el gat del Tòrax.... que mirava.... buf... en fi que com dic la festa no va ser massa concorreguda però així i tot i malgrat el calor no va faltar gent, potser hauria estat desitjable unes quantes cares més, però va estar força be.
Na Isona Passola va fer el seu discurs de cada any i no van haver tantes xerrades, el discurs oscil·lava en l’optimisme i la lamentació de manques de recursos, es van trobar a faltar les presentacións de nou projectes i les presentacions dels nous acadèmics d’honor que no van assistir la majoria d’ells, però tenir allà a la senyora Elena JaumeAndreu que va ser muntadora de Orson Welles a films com CAMPANADAS A MEDIANOCHE film per mi mític ja era un gran que.
Personalment crec que la celebració d’aquesta festa del cinema es molt necessària, tenunt en compte que cada cop més lka cultura catalana (i per tant el seu cinema ) es cada cop més menyspreada tots nivells inclòs a nivell ministerial que sembla que vegin en la nostra cultura una cultura d’imbècils, ens em de reivindicar, ja sigui com a cineastes, pintors, esculptors, músics o escriptors o qualsevol de les branques de l’art i la cultura, perquè la nostra cultura sempre ha estat menyspreada fins hi tot per part de molta intel·lectualitat catalana i especialment Barcelonina que l’han vista sempre com quelcom «provincià» i de pagès, vivint en una mena de contradicció entre l’orgull i la vergonya la feina de la cultura catalana ha estat sempre molt difícil i acomplexada i serà molt difícil aixecar el cap, sobre tot perquè ara insultar la cultura catalana dona cada cop més prestigi i rendes institucionals.
La festa però va ser o intentar ser sobre tot això una festa sempre cap més complicació ni mals rotllos això si, m’hauria agradat que hagués estat una mica més concorreguda, perquè per que us feu una idea de la gent que va faltar nomès he de dir que tot-hom, TOT-HOM!!!! va poder menjar i veure a gust i amb ganes – i en el veure alguns es van passar amb les ganes – però malgrat això l’ambient va ser distés, alegre i ideal per començar un estiu que sembla que serà molt i molt calent i amb molta manca de caliu. això si, una cosa que m’agradaria dir: FINS L’ANY QUE VE!!!!.
