FESTA D'ESTUI DEL CINEMA CATALÁ ( ÀREA DE ISSONA)

LA FESTA D’ESTIU DEL CINEMA CATALÁ ( ÀREA DE ISSONA).
(Joaquim parera)
Ni el vent, ni la pluja ,ni les pedregades ni tornados o poden evitar: com cada any la acadèmia del cinema català ha celebrat la seva festa d’estiu, una festa que serveix per celebrar el bon moment (artístic) que viu el cinema català.
 Després de la festa de l’any passat que a mi em va semblar una mica trista, tot sigui dit.
Dites festes serveixen sobre tot per fer repàs del cinema que s’ha vist, el que s’ha fet i el que -amb una mica de sort- es podrà veure durant aquest any.
 Deixant de banda totes les consideracions de com va anar la “festa “una festa es una festa i tot depèn dels amfitrions i de que els convidats estiguin disposats a passar-ho be  i a gorronejar  el que calgui, es pot constatar quelcom força interessant,.
 La qüestió i mira que es curiós, els films que millor han funcionat en festivals i que per altra banda no s’han endut res a premis tant prestigiosos com els GOYAS son els films petits, fets amb molt poc pressupost, amb pràcticament cap mena d’ajut ja sigui institucional o de les televisions i que s’ha autofinançat, amb un munt de petits inversors que no pretenien pas fer-se rics, si no que s’uneixen en un projecte que els pot semblar interessant i així ha estat amb films com RASTRES DE SÀNDAL, EL CAMÍ MÉS LLAR PER TORNAR A CASA o 10.000km.
Aquests films no acostumen a anar per els “grans circuits” , però satisfan a un públic que desitja quelcom més que uns quants acudits verds o un simple famoset de la tele, a més son films gairebé de guerrilla i alguns dels exemples de films petits amb pressupostos minúsculs però que ha funcionat força be en festivals fora de les nostres fronteres, en canvi films amb vocació molt més comercial com ara ASMODEXIA o L’ALTRA FRONTERA no ha aconseguit el favor ni del públic ni de la crítica (aquests dos amb raó, tot s’ha de dir).
 Així doncs aquesta festa es una mena de festa dels “SUPERS” , es a dir: una festa per els més petits.
 La festa, presentada amb alegria i sense pompa ni circumstància per les actrius Maria Molins i Melissa Mathews va ser lleugera, i després, el parlament de la presidenta de la acadèmia Issona Passola amb prou feines va durar un parell de minuts, va ser simplement per donar les gràcies i donar un missatge optimista de la situació (quina gran escriptora de ciència ficció ha perdut aquest país), però la veritat es que una mica d’optimisme mai no va malament, perquè en aquest país, tenim grans professionals, tècnics i artistes i molts eren allà, malgrat que feia vent al photocall (quina alegria de cabells i faldilles...), que va estar a punt de ploure i el que es pitjor!!!... La teca volava que no donava temps a tastar res!!!, però això si, ens van prometre la lluna i allà la vàrem tenir: una magnífica lluna plena, la llàstima es que a la majoria ens va començar a créixer el pel del cos i les dents  se’ns posaven llargues, però a qui no li ha passat algun cop? I més a una festa..., pitjor seria que el cap ens comencés a giravoltar incontroladament i ens poséssim a vomitar puré de pèsols.
   
  I ara una pregunta: que aporta realment a aquesta festa? Publicitat?... doncs aporta el que de fet les festes han d’aportar: retrobaments, alegries, poder xerrar amb algú que potser fa temps que no veus, el posar-se al dia que es diu normalment i també fer un balanç positiu de la situació, encara que sigui negatiu, però amb riures sempre passa millor, per unes hores la gent de cinema van ser una pinya i en aquest sentit es pot dir que la festa va ser una festa i que benvingudes siguin per molts anys.
Però el panorama no es tant optimista malauradament, tenim directors veterans i amb ofici com Josep Maria Forn o en Jordi cadena que dirigeixen els seus films gairebé d’estranquis, amb més voluntat que mitjans i que amb l’ajut molt sovint desinteressat de tercers tiren endavant les seves obres, de vegades crec que aquest es el veritable cinema català.