FESTIVAL DE CINEMA FANTASTIC DE SITGES 2026, 59 ANYS JA!
SITGES 2026, COMPTE QUE JA EN SON 59 EDICIONS, JA SOM GRANDETS.
Ja ha passat el 59 FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC DE SITGES, 59,l’any que ve serà ja la 60 edició, esperem que sigui tant memorable com a mínim com aquesta edició, que realment ha estat realment molt bona ( i no faig la pilota, bé, una mica si) fins algun relativament mal film que ha passat per el festival com per exemple HER PRIVATE HELL de Nicolas Winding Refn amb Sophie Tatcher i música del gran Pino Donaggio que realment va crear el millor del film, una música monumental que veu directament de VERTIGO de Bernard Hermann, per altra banda el film barreja mediocritat narrativa amb una pedanteria intel·lectual creant un film en que 109 minuts semblen dues hores i mitja i que podria haver durat només 70 minuts si els personatges parlessin i es moguessin a velocitat normal, fim per oblidar, però no pas la seva música.
El film inaugural va ser FOUND ALIVE la incursió a la industria de la directora Carlota Pereda, un eficaç thriller sobre com la supervivent de un sàdic segrestador ajuda a resoldre un cas molt més complicat del que sembla, es un film dirigida de forma enèrgica i valenta, un gran film que espero que tingui l’èxit que mereix.
Un altre film, també dirigit per una dona amb un peculiar sentit del humor e ADOLESCENCIA, SEXO Y MUERTE EN CAMPAMENTO MIASMA, amb un títol així un pot esperar qualsevol cosa i hi tant que si, el film dirigit per Jane Scoenbrun i deliciosament interpretat per Hannah Einbinder i la gran Gillian Anderson es un homenatge, paròdia, caricatura... reflexió sobre un gènere tant manit com es el SLASHER.
Un film que realment va agradar molt.
Un altre film, va ser LEVITICUS de Adrian Chiarella, un drama de terror ambientat en una comunitat ultra religiosa que podria haver estat ambientada als segles XVIII o XIX però que està ambientada en ple segle XXI a Austràlia en ue ens presenta la relació “prohibida” entre dos adolescents i una entitat malèfica que els assetja, un film que podria haver donat molt més de si, però que com passa sovint, es queda a mig camí, així i tot es va emportar el premi a la millor òpera prima.
Per altra banda el film CHAPTER 51 de Tyler Shields es un fals documental sobre un fals film que comença com un thriller i continua com una comèdia sobre una sèrie de catàstrofes a quina més estrambòtica, un film tant estrany com divertit.
De la INDIA, de una regió gairebé desèrtica del país ens va venir un peculiar film vampíric i d’arts marcials molt allunyat tant de la estètica del cinema de habitual de BOLLYWOOD com del cinema nord-americà, una visió una mica diferent del vampirisme.
En un sentit totalment diferent vàrem tenir THE INCOMER de Louis Paxton una deliciosa comèdia de realisme fantàstic guanyadora del premi de la crítica del festival que ens presenta una parella de germans que viuen en una illa de la costa d’Escòcia feliços, caçant ocells, jugant a que volen, parlant amb essers mítics i espantant turistes pixapins, fins que arriba un buròcrata que es tot ineptitud.
També van haver ZOMBIES, clar, però ZOMBIES COREANS, dels que molen amb el film COLONY de Sang-ho Yeon, el mateix artífex de TRAIN TO BUSAN ara amb un virus que provoca mutacions terribles en els seus hostes aquest cop però, la acció trancorre en uns laboratoris segellats dels que es impossible sortir.
Una altra bogeria, aquest cop ve des de Indonèsia, el film GOST IN THE CELL de Joko Anwar, un film ambientat en una presó d’alta seguretat amb els pitjors assassins i criminals i un esperit malèfic que es dedica a matar a tothom qui se li posa al davant.
Es una comèdia.
Una proposta interessant també va ser el film UPIRO d’Oscar Martín,un film ambientt a un convent durant el segle XVIII i un curiós cas de vampirisme, el film està inspirat en una sèrie de fets reals en que es va registrar el primer cas de vampirisme al nostre territori.
Un film fosc, claustrofòbic i realment molt ben fet
Un altre film, aquest cop ambientat a la edat mitjana o més aviat una hipotètica edat mitjana de la ma de la directora Anna Billier, la mateixa creador de LOVE WITCH.
Aquest film inspirat en una llegenda japonesa recupera el meravellós TECHNICOLOR, un film amb unes interpretacions meravellosament sobreactuades de tal manera que sembla que estiguem veien un folletí de l’any de la picor, meravellós.
Una altra meravella va ser HOPE de Na Hong-Jin, una monster movie coreana que te de tot, corredisses, persecucions, monstres increïbles, personatges meravellosament humans i divertits i amb unes sortides de to que et deixen sense paraules, un espectacle des de el començament fins al final.
Un altre film va ser SANGUINE de Marion Le Coroller, sàtira social molt aguda sobre la competitivitat en el sector laboral i que realment fa pensar, el film es va endur el premi a la millor pel·lícula de la secció oficial.
Per altra banda, el divertidament inquietant film BUDDY, el film sobre el unicorn de peluix psicòpata es va endur el premi al millor guió, el film es un malson superacolorit sortit de u programa e televisió infantil dels anys 90 en que el personatge principal es un esser diabòlic que segresta nens i els fa els seus esclaus al programa, una bogeria.
El film ESPIRAL de Paolo Strippo es una faula fàustica en que una dona de família benestant pateix una desgràcia familiar i en la seva desesperació invoca una misteriosa dona i el preu que ha de pagar es cada cop més elevat., el film es va endur els premis a la millor actriu per Jasmine Trinca i el MELIES D’ARGENT al millor film.
En animació es va poder veure un film en STOP MOTION meravellós, WILDWOOD de Travis Knight, un film ple de màgia i estranys mons paral·lels al nostre, un film que es imprescindible per tot aficionat al cinema d’animació artesanal i al cinema en general, el film es va endur el premi especial del públic.
Un altre film d’animació va ser WE ARE ALIENS de Kohei Kadoaki, la crònica de una amistat trencada i sobre com el ressentiment pot destruir a una persona, u film trist i desesperançat que es va endur el premi al millor film d’animació.
Un no pot para de pensar en la quantitat de films que vaig poder veure , ja siguin moderns o classics i notant clàssics i films actuals.
VICTORIAN PSICHO de Zachary Wigon una comèdia negra i divertidíssima DREAMQUIL d’alex Prager una distòpia deutora de UN MON FELIÇ d’Aldous Huxley i LES ESPOSES DE STEPFORD amb una forta crítica sobre la dependència a la tecnologia.
Han quedat molts films fora del teclat però destacaré l’encertat film de cloenda WICKER de Alex Huston Fischer, una deliciosa faula sobre una pescadora soltera en un poble del segle XIX, es set sola i està farta de les xafarderies del poble i li demana al artesà del poble que li fabriqui un marit vímet i el marit surt tant bé que ara tot el poble la enveja.
Una faula molt divertida i emotiva perfecte per tancar el festival i esperar el 60e festival de l’any que ve, en candeletes ens tenen, malgrat lo difícil que ens ho han posat als membres de la premsa i a la gent d’indústria..., en fi...