FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE SITGES 2023
SITGES FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA FANTÀSTIC 2023
( per Joaquim Parera)
un any més, un any més de correr, d'escollir que podem veure, que no, que es solapa, una tirada de daus en el mon cinèfil que dura tants dies com dura el festival,però aquí som altre cop, al FESTIVALDECINEMA FANTÀSTIC DE SITGES en la seva edició nº 56, es a dir que soc més vell que elmateix festival, quin trauma.
Aquest any els crítics i públic en em tingut d’enfrontar a més de 300 projeccions entre primícies i clàssics que sempre son d’agrair, aquest ha estat un any estrany, un any que si bé no han destacat grans títols tampoc hi ha com alguns anys títols que un pugui dir que siguin rematadament dolents, es a dir que s’ha mantingut una mitjana de qualitat força bona, a més hi ha hagut títols per a tots els gustos així que... la veritat es que no es pot dir que hagi estat un any decebedor.
El primer dia ja es va demostrar, primer amb el film inaugural HERMANA MUERTE de Paco Plaza, un film que si bé no inventa res si es pot dir que es un film força efectiu amb una actriu principal – Aria Bedmar – molt adient i que si bé es una Preqüela del film VERÒNICA manté entitat pròpia a més de anar des de el començament per feina com si d’un tren de la bruixa es tractés.
Per altra banda el film filipí IN MY MOTHER’S SKYN va ser un FLOK HORROR molt interessant ja amb la seva premissa i la època en que està ambientada ( a les acaballes de la invasió japonesa a Filipines ) a més de una atmosfera molt opressiva que inunda el film.
En un tó més lleuger ens van oferir SUITABLE FLESH de Joe Lynch amb una bellíssima Heather Graham secundada per una dona que sembla que mai es farà vella com es Barbara Crampton, el film no es més que un simple divertiment amb Lovecraft com a excusa, es per veure riure i oblidar.
Un altre film de molt Baix pressupost però fet amb molt d’ofici va ser BROOKLIN 45 de Ted Geoghegan una petita mostra de que amb pocs diners, molt bons actors i un sol escenari es pot fer un petit gran film amb personatges molt sòlits.
I seguim amb molt baix pressupost amb WHERE THE DEVIL ROAMS dels germans John i Zelda Addams i Toby Posser, un film sobre pactes diabòlics famílies altament disfuncionals i moltíssim humor negre.
Per altra banda i a un nivell molt més comercial, moltíssim més comercial hi ha el petit i efectiu divertiment THERE’S SOMETHING IN THE BARN de Magnus Martens, un film que ens presenta una família americana perfectament hostiable que se’n va a viure a Noruega i allà se les tindran de veure amb un esser que viuen el seu celler.u film amb tocs de GREMLINS i CRITTERS divertida i ben feta, però poca cosa més.
A un nivell més personal tenim MONOLITH de Matt Vesely, un film de ciència ficció minimalista en que seguim a una periodista que mitjançant un PODCAST descobreix una invasió alienígena encoberta, un film que en cap moment ens fa perdre l’interès i que segurament per molts va ser un descobriment.
D’Itàlia ens va venir BIABOLIK: GINKO ALL’LATACCO, noves aventures d’aquest super-criminal que tot sigui dit ja comença a cansar i això que només es el segon film de lasaga.
De França ens va venir PANDEMÒNIUM dirigit per Quarxx, un film amb una premissa força interessant però que la veritat que s’esguerra a la mitja hora en un seguit d’històries que podrien ser curtmetratges allargassats.
Per altra banda el film LA TEORÍA UNIVERSAL de Tim Kröger rodat en un espectacular Blanc i Negre, una magnífica banda sonora a mig camí entre Bernard Hermann i Wagner ens planteja una història francament fascinant sobre realitats paral·leles i conspiracions, però malauradament s’esguerra al terç final del film en que es converteix en una simple història d’amor que obsessiona al protagonista., malgrat tot es pot dir que es un molt bon film.
De Turquia ens va venir THE FUNERAL sobre un conductor de cotxes fúnebres que per una estranya i incomprensible raó s’enamora de una ressuscitada devoradora de carn humana.
El film però desaprofita molts elements misteriosos de la trama i tot s’esvaeix en un clímax final molt de còmic.
Per altra banda el film pakistanès/canadenc IN FLAMES de Zarrar Kahn es un film que sobre una premissa de malsons i fantasmes ens mostra una societat pakistanesa repressora en que les dones van essent anul·lades a poc a poc i en que la protagonista finalment trobarà una inesperada aliada en la seva mare a la que considerava submisa.
En un sentit més boig trobem THE INVISIBLE FIGTH de Rainer Sarnet, un film ambientat a la a la antiga URSS i ens parla de com un soldat que va sobreviure a un atac a la frontera amb la xina per part de uns experts en KUNG FÚ aficionats al HEAVY METAL intenta convertir-se en el més gran expert en Kung Fú cosa que el porta a un monestir Ortodox i a partir d’aquí més follia.
Més bogeria vàrem tenir amb Hundreds of Beavers de Mike Cheslik, una estranya barreja entre cinema mut, Tex Avery i paios disfressats d’animalons del bosc, un film inenarrable però a l’hora joiós, veure per creure.
Del Japó ens va venir BEST WISHES TO ALL de Yuta Shimotsu, una faula tragicòmica i fantàstica en que una noia que torna al seu poble després d’anys a Tòkio descobreix un estrany secret que forma part no només de la seva família, si no també del mateix poble i en certa manera de la humanitat.
STOP MOTION, un altre film fantàstic de Robery Morgan es un thriller fantàsti i fantasiós sobre una jove animadora d’Stop Motion, un film que sense ser un film GORE si te escenes que francament esgarrifoses gràcies a un molt bon guió, personatges encertats i una història plena de misteris.
Tractant el tema de la immigració il·legal el film RAGIN GRACE de Paris Zarcilla ens mostra una societat benestant anglesa plena de misèries i crims sota la atenta mirada de una cuidadora , un film força bo i interessant que podria ser un film fantàstic però de fet es un film força realista.
Per altra banda EL REINO ANIMAL de Thomas Caillei es una faula que ens endinsa en una mon que pateix una estranya epidèmia en que essers humans es van convertint poc a poc en animals, un film que sota aquesta premissa ens mostra els prejudicis que te la societat al davant d’algun fet inesperat i com podem ser de roïns.
En qüestions de vampirs ens van portar LE VOURDALACK d’Adrien Beau. Inspirat en el cèlebre relat d’Aleksei Tolstoi, que ja va portar al cinema fa 60 anys Mario Baba amb LAS TRES CARAS DEL MIEDO aquí però sempre amb un sentit del humor soterrat i negre i amb un dels vampirs més interessants i amb la personalitat més forta dels darrers anys.
Tornem al Japó amb Kubi de Takeshi Kitano, un film francament espectacular i amb tendències a la bretoleria ambientat al Japó Mitgeval amb un tou de conspiración illuites de poders.
I també vàrem tenir el retorn de Takashi Miike al festival amb LUMBERJACK THE MONSTER, un film que potser no es pas el més excessiu de la seva filmografia, però que per altra banda es un thriller molt i molt efectiu i ben realitzat amb el segell Miike.
El film de cloenda va ser DREAM ESCENARIO De Kristoffer Borgli amb un immens – com no podria ser d’altre manera- Nicolas Cage, el film ens parla de un professor de biologia evolutiva totalment anodí que de cop comença a aparèixer en els somnis de la gent, no només dels del seu entorn si no de desconeguts, cosa que farà que la seva vida canviï de forma totalment inesperada, una molt bona elecció per tancar aquest festival.
Per altra banda s’ha de destacar el film EL CHICO Y LA GARZA de Hayao Miyazaki, un filmde gran bellesa i carregat de màgia
Altres títols que vàrem poder contemplari que poca cosa tenien a veure amb el fantàstic van ser LA ÚLTIMA NOCHE DE SANDRA M. De Borja de la Vega un film que especula que va passar la nit anterior es suïcidés la joveníssima actriu Sandra Mozarowsky, un film amb una molt bona i emotiva interpretació de la jove Caludia Traisac.
BLACK FLIES de Jean-Stephane Sauvaire era un drama intensíssim i carregat d’emoció sobre la vida que porten els paramèdics de Nova York, un film intens i tràgic que ens parla de una vida plena d’ingratituts i tragèdia, un molt bon film.
FUERZA BRUTA: SIN SALIDA de Sang-Yong Lee ens retorna els personatges del film THE ROUNDUP en que el Bud Spencer Sud-Coreà Ma Seok-Do omple amb el seu carisma la pantalla en un film frenètic i divertidíssim i potser el film que més aplaudiments es va endur per part del públic.
En fi un festival en que vàrem poder gaudir de tot, de fantasia, màgia, drama, comèdia, terror... i que ens va deixar a tots molt bon gust de boca i amb ganes de tornar malgrat les restriccions que ens posa cada cop més no només a la premsa si no també a la gent de la indústria cinematogràfica catalana i espanyola.
Però es igual, si es que som masoques i per més informació sobre el palmarès del festival aquí teniu el link amb tots els films guanyadors.
https://sitgesfilmfestival.com/ca/noticies/palmares-56a-edicio.
