FIC CAT 2025, SESSIÓ INAUGURAL
INAUGURACIÓ DEL FIC CAT 2025 ( 17 ena edició)
texts i fotografies de Joaquim parera.
De vegades hi ha festivals que si no existissin s’haurien d’inventar i aquest es el FIC CAT que es celebra al poble de Roda de Berà, el festival de cinema de la costa daurada, un festival de quilòmetre 0.
Els films que es projecten son tots fets en els països catalans, ja sigui Catalunya, com València, Illes balears o Andorra.
Entre els dies 31 de maig fins al 7 de juny es projectaran 7 llargmetratges, de ficció i 6 de documentals, així com innombrables curtmetratges, videoclips i treballs de centres educatius amb una sèrie de projeccions diàries fins el divendres dia 6 de juny amb una gala de cloenda que es celebrarà el dissabte dia 7 i que tot sigui dit les entrades ja estan totes esgotades.
Es podran veure films ja gaudits a altres festivals com ara LES IRRESPONSABLES de Laura Maña, amn Agata Roca, Betsy Turnez i Laia Marull, una comèdia divertidíssima amb uns cert tocs de bogeria o L FURGO de Eloy Calvo amb Pol López, un film entranyable de cap a peus ( o de motor a tub d’escapament).
Aquests dos films van gaudir del favor del públic al passat BCNFILMFESTIVAL,
Altres films son FERIDES de Tristan ferrusca un film que parla sobre el dolor del dol.
MARIO de Guillem Miró sobre la falsedat de les persones, ESMORZA AMB MI d’Ivan Morales, sobra la pròpia reconstrucció de una sèrie de personatges i el film inaugurals LA INVASIÓ DELS BÀRBARS de Vicent Monsoris i magníficament interpretat per Olga Alamán, Jordi Cadellans, Rosa López, Pep Munné, Jordi Ballester, enric Benavent i Fermí Rexach.
El film es una de les produccions més valentes i agosarades dels darrers anys, tracta sense floritures ni cap mena de mirament les polítiques repressives del franquisme, com es relaciona la victòria franquista amb els nazis alemanys que a més menyspreaven els seus socis espanyols, sobre la misèria humana dels guanyadors, de la por constant de la gent a ser delatats, de com molts desaprensius denunciaven qui fos per tal d’aconseguir els seus bens, ja fossin joies o vivendes i les morts, molts cops arbitràries perpetrades per l’exercit.
Això en la part ambientada a l’any 1939, a la part ambientada 80 anys més tard veiem com alguns dels comportaments es repeteixen, es neguen a jutjar el passat perquè això els obligaria a mirar-se a si mateixos i qüestionar-se massa cosa, com durant els anys de “ transició “ es va ocultar aquesta part de la història per interessos polítics, per tal de no treure a la llum la misèria política, militar i ètica de molts dels polítics actuals, directes descendents del franquisme més ranci i putrefacte i de les seves polítiques actuals encarregades de blanquejar una terrible època de dolor i inhumanitat.
El film està inspirat en una obra teatral de Chema Cardeña que Vicent Monsorís ha adaptat amb una força i sensibilitat extraordinàries i que ha estat un molt bon film per inaugurar el festival i posar a proba la nostra capacitat per emocionar-nos.
Un film que ho tindrà molt difícil per aconseguir una bona distribució, per el tema que toca i la manera que toca aquest tema, sense cap mena de floritures ni res per que tot sembli més maco, el film, en els paràmetres actuals es de una gran incorrecció política i estaria molt bé que rebés tant el reconeixement del públic, com de la crítica com també de la gent que s’encarrega a premiar a les grans gales fugint de gremialismes.
Un gran inici de festival, un festival que cada cop va a més, més cinema, més amor al cinema i més amor per una llengua menyspreada fins i tot per molta gent de casa nostra.
Ànim FIC CAT, sou grans i valents com pocs.
