FIC CAT ABURUNDANGAT
FIC CAT ABURUNDANGAT.
El dissabte dia 6 de juny es va donar el tret de sortida oficial de la divuitena edició del fic cat, es a di, el festival de cinema en català de la costa daurada i ho ha fet amb una comèdia, una comèdia catalana? Si, una comèdia catalana i a més una comèdia desenfrenada in-crescendo com feia anys que no es veia, un vodevil-screwball en tots els sentits.
Molts recordem com va sorgir i morir la nova comèdia catalana amb QUE T’HI JUGUES MARIPILI? Del gran Ventura Pons, aquella va ser una comèdia que va trencar motlles i que va propiciar tota una sèrie d’imitacions la majoria d’elles avorrides o sense cap mena de gràcia que va pràcticament enfonsar el gènere a aquest país, els darrers intents de comèdia la més gran part estaven tant marcats per el sentit de tragèdia que sura en els personatges i la història que a la llarga es van tornant angoixants, si a més hi afegim una fotografia brillant en que la llum es pot anomenar realment llum i la comèdia es llum
.
Una altra cosa a destacar es que al cinema, especialment el cinema català se li demani servir a una causa, contenir un missatge o posicionament però els buròcrates que no van al cinema ni veuen cinema no tenen en compte la gran frase de Preston Sturgess: el cinema no porta cap missatge, el cinema es el missatge.
Un film pot fer molt més bé a una causa quan parla d’amistat i lleialtat per sobre de tot ja sigui en el terreny del drama, la comèdia el terror i fantàstic... que no pas quan porta un missatge implícit o explícit, per que la ficció es això, ficció i com a tal es pot llegir com es desitgi sempre que es sàpiga llegir.
En un temps en que imperen els drames d’entitat sexual ( hi ha una obsessió en això), les auto-ficcions en que un director o directora s’entesta en explicar-nos la seva vida, un film com BURUNDANGA de José Corbacho.
A Partir de la obra teatral de Jordi Galcerán i a partir de una sèrie de malentesos veiem com es va enredant la troca i tot plegat acaba amb un embolica que fa fort i si afegim aquest repartiment de luxe format, per Adriana Torrebejano, Carol Rovira, Marcel Borrás, Francesc Ferrer, Jordi Sànchez i Silvia Abril entre molts altres, amb un guió mil·limètric, un muntatge que es va accelerant minut a minut i una direcció de comèdia com la americana clàssica del estil dels anys 60 i 70 es pot ben bé dir que serà un dels èxits de la temporada, o almenys es el que m’agradaria, per que en José Corbacho, et pot caure millor o pitjor, et pot agradar el que digui o no, però aquest es un film rodó en tots els sentits i un gran encert per inaugurar un festival ple de títols més que interesants.
Títols com ara FORASTERA de Lucia Aleñar, amb Zoe Stein, ELS MALS NOMS de Marc Ortiz, FEMENÍ SINGULAR, de Xavi Puebla, TANIT de Pep Garrido o MALLORCA CONFIDENCIAL de David Ilundai.
El FIC CAT es un festival realment únic, que abraça tot tipus de gèneres amb un únic requisit: que estigui rodat en català en qualsevol de les seves variants.
Es un festival per els amants del cinema i del cinema català i en català i que el gaudeixen veient-lo al cinema compartint la experiència.
Hi ha dos aficionats al cinema català i en català, els que els agrada i el van a veure i els que diuen que els agrada però no el van a veure ni el veuen però que exigeixen cinema en català per raons polítiques més que no pas artístiques, aquests els podríem anomenar hipòcrites i no son dels que van ni al FIC CAT ni al cinema i que s’enganxen ha qualsevol NETFLIX que enxampen, per això nomé només em queda dir: VISCA EL FIC CAT !.
