JOAN MARINÉ: UN SEGLE DE CINEMA.
UN SEGLE DE CINEMA.
per Joaquim Parera.
JUAN MARINÉ, UN SIGLO DE CINE, aquest es el títol del documental dedicat al veterà, que també es podria dir degà director de fotografia Joan Mariné.
Joan Mariné es memòria viva del cinema espanyol, es potser el darrer dels grans artesans/artistes de la llum en el cinema, ara, actualment a l’any 2023 te 102 anys i es pot dir que treballat en pràcticament totes les etapes del nostre cinema i ha viscut totes les vicissituds hagudes i per haver que pot comportar la vida a aquest pla país.
JUAN MARINÉ: UN SIGLO DE CINE es un documental homenatge, però no es pas un documental institucional, de fet cap institució oficial, oficiosa i competent ha tingut res a veure, aquest es un documental/ homenatge fet des de el cor.
En un país tant poc donat a fer homenatges institucionals sincers a la gent de la cultura no ja en vida si no en cap moment i que es minimitza la importància de l’art i la cultura trobar un documental, tant ben documentat i fet amb tot l’afecte del mon.
Dirigit amb senzillesa i sense necessitat de cap mena d’artificis la directora Maria Lluïsa Pujol, ha fet un recorregut per la vida i obra de Juan Mariné, en el film entre declaració i declaració i lliçó del mestre Mariné van apareixen vídeos felicitant i saludant de molts professionals del cinema amics d’ell, unes salutacions plenes d’afecte.
En el documental un es troba amb imatges dels films que ell va cinematografiar i en aquestes imatges veiem grans mostres d’art, trossets de grandesa i que et fa pensar que potser quan un va veure aquests films en el seu moment no ens adonàvem realment de l’art que contenien, eren films que ens feien riure, plorar, emocionar, alguns els oblidàvem, altres restaven en la memòria i la retina, però tots aquests films, fossin obres mestres o simples divertiments o vehicles de lluïment de la cantant de moda de tor, tots aquests films tenien una cosa en comú, ni que fossin uns minuts hi havia saviesa amb la llum i les ombres, els colors i els grisos i aquests moments son en més o menys mesura història de l’art i del cinema.
Mariné va ser el primer director de fotografia en fer servir el color - concretament el sistema EASTMANCOLOR - en els films així com el cinemascope, va molt abans de Néstor Almendros filmar amb llum ambient, des de el començament aprofitava qualsevol ocasió per experimentar i aprendre, es un mestre que ens podria donar lliçons durant cent anys més i sempre ens ensenyaria alguna cosa nova.
Aquest es un documental fet sense cap mena de suport institucional, ni la generalitat ni el misteri de cultura han tingut res a veure, suposo perquè ningú ni de la generalitat ni del ministeri saben qui és o si ho saben no els importa pas, quan es va començar a rodar el documental els va enxampar la pandèmia del 2020 i i així i tot van seguir com van poder i van poder fer-ho amb força esforços amb dos equips de rodatges un a Barcdelona i l'altre a Madrid i el 2023 per fi es va poder enllestir.
Aquest país no es massa de fer homenatges ni a Catalunya que tan cofois anem sempre ni a la resta de l’estat.
Algú recorda si es va fer algun homenatge quan van morir Montserrat Carulla o Agustí Villaronga? I això només per els nostrats, perquè Carlos Saura per exemple? Tots aquests personatges que han aportat més a aquest país que qualsevol “torero” no ha rebut cap veritable homenatge per part de les institucions ni per l’estat, però el mestre Joan Mariné te un homenatge sincer, de tot cor per part de per una banda Maria Lluïsa Pujol i en Jordi Bonet dos patrons de grans causes ja que també son el encarregats d’administrar la FUNDACIÓ JOSEP MARIA QUERALTÓ, una fundació en que es conserva una gegantina col·lecció d’aparells pre-cinematogràfics i de càmeres, projectors i estris ja sigui de muntatge o de sonorització, qualsevol objecte que tingui a veure amb el gaudir de les imatges en moviment i es per això que en un acte de gran coherència han realitzat aquest meravellós documental, un documental que val la pena enxampar i gaudir i a veure senyors de la conselleria de cultura si hi posem brillu i li fem ja un homenatge com cal, carat·tus!.