LA TRÀGICA DE MAHLER

LA SISENA, LA TRÀGICA O EL CORPUS FILOSÒFIC DE MAHLER.

(per Joaquim Parera)

( Crònica del concert de la O.B.C. del passat 19 de gener al auditori de Barcelona)

DIRECTOR: Karl-Heinz Steffens.

INTÈRPRETS: O. B.C. Orquestra simfònica de Barcelona i nacional de Catalunya.

OBRA: simfonia nº6 de Gustav Mahler «tràgica».

Escoltar aquesta simfonia es com caure per un precipici: saps que la cosa no acabarà be.

Des de el primer moviment la tragèdia es comença a forjar, amb pensaments torturats, premonicions de desgràcies... amb fugissers brins d’esperança o tranquil·litat que no triguen en desaparèixer, no hi ha lloc per la esperança.

Obra premonitòria, era com si Mahler veiés amb malfiança el moment que estava vivint, tot era massa bo i alguna cosa havia de passar i no podia ser pas bona i així va ser, després de la estrena va morir la seva filla gran, va perdre la seva feina com a director de la òpera de Viena i li van diagnosticar una greu malaltia cardíaca.

Es curiós veure com dues sisenes de dos grans romàntics – Mahler i Txaikovski – fossin la visió de la desesperació (tot i que el tercer moviment de la sisena de Txaikovsky molts, massa cops ha estat vist i interpretat com un tema «alegre i triomfal» quan de fet no ho era), potser es que el número sis no casa amb el romanticisme, perquè la sisena de Beethoven no compta, encara no es podia dir que fos romàntic i... em sembla que fujo d’estudi.

Perfectament dirigida per Karl-Heinsz Steffens, La TRÀGICA però deixa uns moments per la tranquil·litat, per gaudir de la vida tal com passa al tercer moviment, en aquest moviment es respira pau, tranquil·litat i una kca d’esperança, però no pas alegria, es com una gran cançó trista, la alegria es reparteix entre els primer, segon i quarts moviments, però no es pas una alegria feliç, es una música burleta que s’escola de tant en tant i que es més aviat una burla del destí en vers l’autor, perquè es una falsa alegria.

En el quart i darrer moviment ja la tragèdia es desferma i ja no hi ha pietat i la tragèdia cau amb tot el seu pes i destrossa tot al seu pas, no hi ha lloc per la esperança, només ens queda a que acabi la tragèdia i esperar que ens depara la vida.

Només un detall per acabar, en el transcurs del quart moviment va passar una cosa que pocs cops passa: la música em va afectar, la pell dels braços se’m va posar de gallina, Va ser com un esclat d’emoció, la música a va complir el seu comés.