LA TURBONOVENA DE BEETHOVEN
LA TURBONOVENA DE BEETHOVEN.
(Joaquim Parera)
(crònica del concert del passat dia 16 de gener a l’auditori de Barcelona.)
Obres: Ventafocs (obertura) -Ferran Sor-, Simfonia nº9 en re menor - L. V. Beethoven-.
Intèrprets: O.B.C., Jan Willem de Vriend –director-, Raquel Lojendio –soprano-, Barbara Kozelj –mezzosoprano-, Geert Smits- Baríton-, Gustavo Peña –tenor-, cor madrigal, cor Lieder càmera.
Si hi ha una peça que es realment popular en el mon de la música clàssica es la novena simfonia de Beethoven, especialment el seu darrer i grandiós moviment coral tot un veritable monument a la música i a la humanitat.
El concert del passat dissabte 16 va cobrir totes les espec tatives a nivell musical i a més com a detall no va sortir el típic energumen cridant BRAVO!!! Abans d’hora.
Qui més qui menys, com a aficionat a la música -especialment la clàssica- ha sentit la novena simfonia de Beethoven, els seus quatre moviments segueixen una certa narrativa èpica amb uns temes que molt tímidament apareixen en el primer i segon moviment, desapareixen en el tercer i finalment en el quart retornen amb la potència de una força de la natura, perquè d’axò es tracta, de la contemplació de la natura, de com les muntanyes, el mar, l’univers en fi ens fa sentir afortunats de contemplar-ho, formar-hi part i a l’hora petits i insignificants davant les potències olímpiques que la conformen.
Els poemes de de Friederich Shiller parlen de una gran simbiosi vital entre home i natura, i la emoció de la música de Beethoven converteix el cant en un himne i aquest himne es converteix a l’hora en una onada d’emocions que va més enllà del fet musical creant una catarsi emocional que aconsegueix reconfortar els cors.
Per altra banda del director d’enguany –Jan Willem de Vriend- podríem dir que va acabar tota remesa de REDBULLS ell solet, perquè mai havia sentit una versió de la novena tant espitosa com aquesta, tothom anava a quatre de fondo, però així i tot va ser una gran i meritòria interpretació per part de totes les implicats.
L’altra peça que van interpretar va ser la obertura del ballet LA VENTAFOCS –cendrillon- del compositor català Ferran Sor (1778, 1822), una obra a mig camí entre el barroc i el classicisme que va inaugurar el teatre Bolshoi de Moscou l’any 1825, aquesta obra es va estrenar a París dos anys abans amb gran èxit i per la qualitat de la peça podríem dir que la història de la música no li ha fet massa justícia al aquest compositor gairebé desconegut i que mereixeria un millor reconeixement a tots els nivells, perquè la seva música era fresca, dinàmica i tenia una cosa que de vegades costa de trobar: grandesa.