LA VAMPIRA DEL RAVAL, LA VAMPIRA DE BARCELONA
LA VAMPIRA DEL RAVAL, VAMPIRITZACIÓ DE BARCELONA.
( Per Joaquim Parera )
LA VAMPIRA DE BARCELONA, film de Lluís Danés ambientat en la Barcelona de començaments del segle XX just acabada la setmana tràgica. El film explora els fets del cas conegut com LA VAMPIRA DEL RAVAL i ho fa disseccionant una alta societat barcelonina falsament il·lustrada i hipòcrita, moralment baixa i que veu a les classes baixes simplement com a ma d’obra barata i fàcilment sustituible, de usar i tirar, veuen els homes com a simples mules de càrrega i les dones com a poc més que simples màquines de fer carn per les seves fàbriques o com a possibles objectes sexuals que no dubten a menysprear després de ser usats, perquè la relació entre la alta burgesia i la aristocràcia amb les classes obreres es de simple utilitarisme, per ells no compten com a essers humans, de fet desconeixen el significat d’aquesta paraula.
De fals somriure i caritat interessada, es passegen per una Barcelona de la que volen ignorar tot el que no sigui el seu propi entorn, son essers d’un altre món, monstres que busquen devorar quantes víctimes puguin, xuclar-hi la vida i l’ànima i després desempallegar-se, molts van fer fortuna a Cuba i les Amèriques, altres son delinqüents amb molta sort, de ma llarga i ganivet ràpid, han fet fortuna i ara son els amos de una ciutat que menyspreen, de la que han mantingut la brutícia moral per enriquir-se, i aquesta gent son els que van crear la VAMPIRA DEL RAVAL per dissimular els seus vicis i les seves baixeses, com si la perversió moral fos cosa només de les classes baixes.
Molts van ser simples pagesos que van arribar a ciutat, venien del camp sense ni cinc a la butxaca, van tenir un cop de sort, o potser van donar un cop de sort i van anar pujant amb els seus negocis bruts degudament netejats per la policia i per la església, perquè son, això si uns grans devots.
I aquests son els que han creat la Barcelona moderna i el que es pitjor, la Catalunya moderna.
Son els mateixos que s’omplien la boca amb la catalanitat, la seva catalanitat benpensant, son els mateixos que van dubtar en finançar el cop d’estat del 36 i que després es van escandalitzar en privat per la repressió, mai de manera pública, sempre entre ells, asseguts còmodament al seu saló jugant a les revolucions i després fent que els seus fills i nets, un cop acabada la dictadura, es dediquin a la política, molts d’esquerres, o això diuen, molts altres ales dretes, tots catalanistes fins que no es digui el contrari, després van aconseguint llocs ben remunerats sense haver de fer res, perquè mai no han treballat de res, des de el primer dia ja es van afiliar al partit polític en el que més els semblava que podrien pujar i molts ho van aconseguir, d’altres van saltar de partit en partit i parlen de la la classe obrera sense haver treballat mai ni saber com es el soroll de una fàbrica o un taller o una factoria, ells sempre al despatx, amb els seus assessors i la seva particular visió del mon, son els que menyspreen el camp a on van treballar els seus avantpassats i l’anomenen tractòria, son els que ara son a molts llocs de poder i ara hi son els seus fills i nets i bes-nets, uns ja descaradament de la dreta més rància, altres juguen a ser revolucionaris, son una gran família de rates que s’infiltren per allà on poden i allà es queden fins que el vaixell s’enfonsa i després corren a buscar -ne un altre.
Aquestes rates, son els descendents dels que van crear LA VAMPIRA DEL RAVAL.
LA VAMPIRA DE BARCELONA, un film que s'hauria de veure i després llegir el VIDA PRIVADA de Josep Maria de Segarra, perquè veieu d’on ve tot plegat.
La vampira del Raval va ser una víctima més, una de tantes, total només era un simple esser humà del que ja no es podia treure més profit.
potser he parlat poc del film i es cert, però també es cert que l'entorn en que està ambientat el film està tant podrit no he pogut evitar deixar de banda la pel·lícula i parlar del que em sembla realment important.
De totes maneres cal dir que tant la direcció de LLuís Danés, com la fotografia de Josep Maria Civit, com la interpretació dels actors i sobre tot les actrius protagonistes ( gran Nora Navas com la infortunada Enriqueta Martí, la Nuria Prims o Bruna Cusí ) omplen per elles mateixes la pantalla amb la seva gransdessa interpretativa