PARES NOSTRES
PARES NOSTRES.
(per Joaquim Parrera)
(estrena al teatre del foment de Martorell el 22, 09, 2018)
INTÈRPRETS: Jordi Gilavert i David Planas.
DIRECIÓ: Ivan Morales.
DRAMATÚRGIES: Marta Aguilar, Victòria Szpunberg, Marta Buchaca, Luïsa Cunillé.
Una producción de COMPANYIA INDÒMITA.
Jo personalment no ho soc i no ho he viscut, però no cal dir que ser pare no pot ser fàcil de cap de les maneres, des de el primer moment en que et posen un petit i indefens essers als braços i el mires de fit a fit la primera pregunta que et fas deu ser: i ara que faig?.
Acostumats com estem als estereotips iankis de la televisió amb els pares perfectes, els fills perfectes, potser una mica rebels però que s’acaben encarrilant per ser americans modèlics mentre el pare li ensenya el sentit de la vida mentre juguen al baseball o al basquet, la paternitat se’ns dubte es molt més que això i les quatre autores ( Aguilar, Szpunberg, Buchaca i Cunillé) ens presenten una visió de la paternitat i del fet de ser fill realista i tragicòmica.
PARES NOSTRES es una obra que explora les pors, les tristeses, les decepcions, les petites hipocresies, alguna alegria o fins hi tot el fet de que a molts fills els faci pànic ser com els seus pares.
Des de la arribada a la vida fins a l’acomiadament, qui sap si ja per sempre PARES NOSTRES es una obra feta des de el cor i també des de el coneixement no només del fet de ser pare si no també des de el coneixement de la condició humana. No hi ha artifici ni idealització la humanitat que desprèn cada un dels quatre segments que apareixen a la obra son reals com la vida mateixa, des de el naixement, com creix el fill ( o filla), des de la primera paraula fins que el fill se’n va amb les mateixes mancances vitals que sempre ha tingut el pare, com si d’una herència es tractés, la rapidesa en que els fills creixen i els pares es fan vells (magnífica escena, una el·lipsi de 30 anys ens uns minuts, tragicòmica, trista ) el pare que es nega a reconèixer que sempre ha esta un esser feble i que el seu fill el menysprea o pare i fill acomiadant-se, tots dos sols, sense ningú al costat, amb la sensació de fracàs com a persona i amb la trista necessitat de no voler sentir res l’un per l’altre malgrat que des de el fons del seu cor saben que això es impossible, totes aquestes històries, aquestes sentiments son presents a PARES NOSTRES, una obra rodona, que et fa riure i despès et glaça el somriure amb un dels molts cops que et dona la vida i que tu veus sobre l’escenari de la ma de dos actors ( Jordi Gelavert i David Planas) que donen vida a pares joves, vells i tràgics, a fills petits, grans i tristos, personatges que potser algun cop han tingut motius per ser feliços, però que la vida els ha fet oblidar aquests motius.
PARES NOSTRES ha donat la volta a la frase LA VIDA ES PUR TEATRE i la ha canviat per EL TEATRE ES PURA VIDA.