PREMIS GAUDÍ 2022.

2023-01-23 13:39

 

XV PREMIS GAUDÍ: L’ANY EN QUE PODRIEM COMENÇAR A QUE ENS VEIESSIM GRANS.

( per Joaquim Parera).

Al cinema català passa com ens passa als catalans, tenim por de demostrar que som catalans però a l’hora n’estem cofois i es que sigui quina sigui la nostra vàlua o el nostre talent mai ens ho acabarem de creure.

Ja sigui en cinema, en música, literatura o qualsevol altre art hi ha una certa recança en creure en el nostre talent, qui més ni menys ha sentit a algun català de socarrel dir que els catalans no estem fets per fer cinema o que el català no es un idioma per el cinema, o en música dir que els catalans no estem fets per cantar o que el català no funciona en les cançons o per la literatura, creuen que no pot haver una literatura en català però que després lloen Mossèn Cinto Verdaguer, peròja ho diu la dita, totes les famílies tenen un cretí.

 El cinema català es un gran cinema i que ha més ha patit moltíssim ( qui no ha vist algun cop alguna de les comèdies olímpiques Barcelonines que van començar a sorgir a finals dels anys 80 i començaments dels 90? Aquella va ser una època molt estranya).

El cinema català i en català es un cinema que per molt d’èxit que tingui, per molts premis internacionals que rebi, per molts reconeixements sempre estarà vist amb malfiança entre el públic no ja de la resta de l’estat espanyol si no per part del propi públic català i per part de les companyies d’exhibició, que la veritat no es que ja no es refiïn del cinema català i en català si no que fins hi tot el menyspreen.

 El nostre cinema es un cinema que no es pot considerar “cultura europea” com els films de Santiago Segura per exemple ( això es cultura!), el nostre cinema es un cinema que busca en les seves arrels el nostre lloc al mon, que observa l’entorn en que ens movem i mirem de descobrir que som nosaltres com a essers humans, que es el mon i la vida.

Curiosament en els darrers anys per alguna inexplicable raó sembla que el cinema català ha perdut una mica de sentit del humor, no hi ha comèdies o be se’n fan ben poques i es una llàstima perquè sovint la comèdia es la millor fórmula per observar el mon, per trobar-li sentit, per descobrir les seves mancances i febleses i mostrar com realment som amb els nostres ets i uts.

 Bé però m’he esplaiat massa i no he parlat ni de la gala dels GAUDI ni de la cerimònia en si.

 La cerimònia va ser presentada perla gran Llum Barrera, gran actriu i show-woman a més de tenir una veu portentosament viva i que va conduir la cerimònia com si de una força de la natura es tractés, amb nervi i bon humor, almenys tot l’humor que els guionistes li van permetre, però a veritat es que va dur la cerimònia de manera força àgil, aquests XV premis gaudí van estar dedicats i amb raó a la figura d’ Agustí Villaronga que va morir precisament aquell mateix matí, una mort que va afectar a tothom a la sala, especialment a la presidenta Judith Colell gran amiga seva i que es va mostrar especialment commoguda durant la cerimònia i que durant el seu discurs amb prou feines podia quan l’anomenava controlar els seus sentiments, va fer un discurs optimista però sense triomfalismes en que va recordar el director Villaronga com una gran persona a més de un dels millors cineastes no ja del territori si no també d’Europa, també va haver moments per picar el crostó als responsables de cultura i als polítics que semblen més enfeinats en les seves picabaralles que no pas en preocupar-se per la educació, la sanitat i la cultura ( que encara que molts polítics no ho vulguin reconèixer son els veritables puntals de tota societat) i també va mirar amb esperança cap el futur parlant sempre des de emoció.

També la secció dedicada a els professionals desapareguts aquest any va ser molt emotiva, perquè l’acompanyament en les imatges amb la música en directe de la Franz Schubert filharmonia i la veu de la Judith Nederman interpretant el tema de LA PLAÇA DEL DIAMANT d’una manera tant bella com mai havíem sentit amb el seu to trist i melangiós.

Les grans guanyadores per de la nit van ser però ALCARRAS de Carla Simón com a millor film en llengua catalana i PACIFICTION d’Albert Serra com el millor film en llengua no catalana, el millor documental va ser EL SOSTRE GROC de Isabel Coixet, però afortunadament van ser uns premis molt ( ben) repartits perquè també SURO, UN AÑO UNA NOCHE, LOS  RENGLONES TORCIDOS DE DIÓS... pràcticament tots els films es van endur algun premi en alguna de les categories en que estaven nominades.

 Va ser doncs una gala com cal, en la que tothom tenia alguna cosa a dir i en que tots els cineastes tenien presentades pel·lícules amb molt marcades personalitats.

 Qui dies fa anys empeny, doncs ara ens queda fer uns quants dies i empènyer aquest any a veure que ens te reservat el cinema català per aquest 2023 i desitjant que aquest passat any sigui pitjor que el que vindrà i aquí us deixo el palmarès definitiu d’aquest any, clar que jo trobo a faltar algun altre premi a algun altre film nominat però que malauradament es va anar amb les mans buides però que segurament el temps posarà en el lloc que mereix com a gran obra que es.

Vet aquí doncs tots els guanyadors. ( tot i que jo trobo a faltar EL FRED QUE CREMA)

 

 

Guardonades - XV Premis Gaudí

 

     

Millor pel·lícula

ALCARRÀS. Dirigida per Carla Simón, escrita per Carla Simón i Arnau Vilaró i produïda per María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Sergi Moreno i Oriol Sala-Patau

Millor pel·lícula en llengua no catalana

PACIFICTION. Dirigida i escrita per Albert Serra i produïda per Albert Serra, Montse Triola, Pierre-Olivier Bardet, Dirk Decker, Andrea Schütte, Joaquim Sapinho, Marta Alves i Laurent Jacquemin

Millor pel·lícula documental

EL SOSTRE GROC. Dirigida per Isabel Coixet, escrita per Isabel Coixet i Laura Ferrero i produïda per Isabel Coixet

Millor pel·lícula d'animació

TADEU JONES 3. LA TAULA MARAGDA. Dirigida per Enrique Gato, escrita per Manuel Burque i Josep Gatell i produïda per Edmon Roch,Ghislain Barrois, Alvaro Augustin, Marc Sabé, Nicolas Matji i Javier Ugarte

Millor direcció

Carla Simón, per ALCARRÀS

Millor direcció novella

Mikel Gurrea, per SURO

Millor guió original

Carla Simón i Arnau Vilaró, per ALCARRÀS

Millor guió adaptat

Isa Campo, Isaki Lacuesta i Fran Araújo, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor protagonista femenina

Vicky Luengo, per SURO

Millor protagonista masculí

Pol López, per SURO

Millor direcció de producció

Elisa Sirvent, per ALCARRÀS

Millor curtmetratge

HARTA. Dirigit per Júlia de Paz, escrit per Júlia de Paz i Núria Dunjó i produït per Sergio Grobas

Millor pel·lícula per a televisió

SIS NITS D’AGOST. Dirigida per Ventura Durall, escrita per Jordi Lara i Ventura Durall i produïda per Ventura Durall,Paco Poch i Oriol Sala-Patau

Millor direcció artística

Sebastian Vogler, per PACIFICTION

Millor muntatge

Sergi Dies i Fernando Franco, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor actriu secundària

Ángela Cervantes, per LA MATERNAL

Millor actor secundari

Alex Brendemühl, per HISTORIAS PARA NO CONTAR

Millor interpretació revelació

Carla Quilez, per LA MATERNAL

Millor música original

Raül Refree, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor fotografia

Artur Tort, per PACIFICTION

Millor vestuari

Alberto Valcárcel, per LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS

Millor so

Amanda Villavieja, Eva Valiño, Alejandro Castillo i Marc Orts, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millors efectes visuals

Laura Pedro, per UN AÑO, UNA NOCHE

Millor maquillatge i perruqueria

Montse Sanfeliu i Carolina Atxukarro, per per LOS RENGLONES TORCIDOS DE DIOS

Millor pel·lícula europea

CINCO LOBITOS, Espanya

Premi Especial del Públic

ALCARRÀS. Dirigida per Carla Simón, escrita per Carla Simón i Arnau Vilaró i produïda per María Zamora, Stefan Schmitz, Tono Folguera, Sergi Moreno i Oriol Sala-Patau.

Etiquetes:

| | | |

Retorna