SOBRE THE BATMAN
SOBRE THE BATMAN.
per Joaquim Parera.
Han passat ja molts anys de que comencés la BATMANIA amb la arribada del BATMAN de Tim Burton interpretat per Michael Keaton, Jack Nicholson i Kim Bassinger l’any 1989 ( i no diguem ja del BATMAN televisiu amb Adam West i Burt Ward ) i des de llavors el personatge no ha parat d’evolucionar, després de tenebrisme gòticofestiu de Burton van venir les dues discoteques gays de Joel Schumaker – que no es mal director, eh? Però... ostis!!! -, després d’uns anys de sequera batmaniana van arribar els films de Christopher Nolan interpretats per el gran Cristian Bale, tres films en que GOTHAM CITY es converteix en una depriment barreja entre Nova York i Chicago, sens dubte els films d’en Nolan son els millors en anys – però el BATMAN de Burton sempre serà allà i Adam West al nostre cor – després pe disgust de molta gent Zack Snyder – potser un dels directors més sobrevalorats – i que per escàndol de no només dels fans si no del públic en general va escollir a en Ben Affleck per fer de BATMAN/BRUCE WAYNE. Per BATMAN vs SUPERMAN i LA LIGA DE LA JUSTICIA, s’ha de reconeixer però que va aconseguir fer uns films molt desagradables i la versió llaga, perdó, llarga de LA LIGA DE LA JUSTICIA es força soporífera, metre que la versió que va fer Josh Weddon es simplement dolenta.
Ara ha agafat el relleu del croat emmascarat l’actor Robert Pattinson i dirigit per Matt Reeves, diuen que es la versió més esperada i millor sobre el personatge – o diuen fonts fiables, ja sabeu a internet, informats per la productora i la empresa de màrketing -.... que dir doncs del film?
Doncs es si fa no fa com molts d’aquests films que s’estrenen avui dia i que podríem qualificar com a cinema de tanatori, amb llargs silencis, constants mirades cap a terra, parlar fluixet i a poc a poc ( fa que la pel·lícula sembli més intel·lectual), la nul·la personalitat del protagonista a més de La seva fila d’enemic de l’aigua i desertor del sabó ( es dir, de Guarro).
Veiem al film a un THE BATMAN o Bruce Wayne sentint una constant llàstima per si mateix a més de semblar un personatge que simplement només sap odiar, en contrast amb el personatge de SELINA KYLE/CATWOMAN ( Zöe Kravitz) que ha viscut sempre en unes condicions pitjors que ell i en canvi se’n surt molt millor anímicament parlant, es a dir almenys viu la vida o intenta viure-la i es fins i tot es capaç d’estimar i sentir afecte per algú, així mentre THE BATMAN fa les coses més aviat per ràbia i venjança, les accions de THE CATWOMAN molts cops son regides per el afecte cap els altres.
Per altre banda tenim un GOTHAM CITY que es un creuament entre la GOTHAM de Nolan i la de Burton, però més bruta i depriment, el que en certa manera es un encert.
Per altra banda en cap moment veiem una diferència entre el Bruce Wayne públic i el seu alter ego BATMAN, tots dos tenen la mateixa expressió de cara, el mateix posat, així com altres actors que l’han interpretat han sabut diferenciar les dues personalitats sense problemes- des de ADAM WEST, MICHAEL KEATON, VAL KILMER, GEORGE CLOONEY,CHRISTIAN BALE i fins i tot Ben Affleck!!!! – aquí, Pattinson, res, no fa cap mena d’esforç.
A més que es això de que BATMAN truqui a les portes del cau dels malfactors perquè el deixin entrar i que a més li tanquin la porta als nassos i hagi de tornar a trucar?, coi que ets el puto BATMAN, no et pots colar per alguna escletxa o per una porta del darrera? tant ben educat ets?.
Es curiós que una setmana abans de veure THE BATMAN vaig anar a la filmoteca a veure BATMAN THE MOVIE de l’any 1966 inspirada en la sèrie de televisió i la veritat, em va agradar molt més el film de l’any 1966 que a més tenia COLORS!!!! Siiiii senyors realitzadors, fa uns vint anys hi havia colors als films, els blaus eren blaus, els grocs, eren grocs, els vermells, vermells i els verds, verds. No com ara que semblen tots daltònics, que semblem tots de tv3 ostres! ( amb honroses excepcions).
Una altra qüestió es el no veure fumar de molts personatges com ara el pingüí per raons de correcció política però en canvi si veure’ls drogar-se i matant-se entre ells, no se que voleu que us digui, potser que aquesta gent s’ho faci mirar, dic jo vaja, potser es que estic carregat de punyetes.
Això si, em va agradar molt el personatge del tinent Gordon, després comissari Gordon interpretat per Jeffrey Writght, es potser l’únic personatge cabal de tot el film i fins hi tot resulta entranyable.
En fi THE BATMAN de Matt Reeves, es un film fallit en tots els sentits, en la direcció, les interpretacions, amb el ritme ( no en té) i en el tractament dels personatges, volia ser una mena de SEVEN però la veritat es que li manca inventiva, vol semblar arriscat, però no ho es, no deixa imatges per el record, ja va voler resultar trencador amb MONSTRUOSO ( 2008) però només va resultar ser marejant i soporífer i amb el remake de DEJAME ENTRAR (2010/1) es pot dir que a li van deixar mitja feina feta, però el fet d’ambientar com va fer el film a començaments dels anys 90 del segle XX no tenia cap mena de rellevància a aquell film.
En fi, val la pena veure aquest film? Francament no, son tres hores que es poden aprofitar fent alguna cosa millor, com estar amb l’amant si en teniu, passejar, gaudir de la llum del sol o plegar els mitjons, personalment recomano que us estalvieu veure-la, no val la pena.