THERE WAS A FIESTA! AT CARNEGIE HALL.
THERE WAS A FIESTA! AT CARNEGIE HALL.
Crònoia de la representació al teatre del foment el 23 de febrer de 2019
Per Joaquim Parera.
Un espectacle de LA COPLA DE WISCONSIN.
Dramatúrgia i direcció: Salvador S. Sànchez.
Idea original: Cinta Moreno, Salvasdor S. Sànchez.
Intèrprets: Toni Vallés Ramis, Cinta Moreno.
Músics: Santi Colomer, Joel Moreno, Oriol Roca.
Hi havia una vegada, fa molt i molt temps una cosa que s’anomenava ràdio Barcelona. Allà es van fer una sèrie programes de varietats en que els locutors, que a més tenien bona veu i sabien vocalitzar i fins hi tot cantar regalaven als radioescoltes tota una sèrie de cançons interpretades per ells i una petita formació musical in situ al estudi radiofònic.
La obra THERE WAS A FIESTA.... ens parla de dos d’aquests locutors els seus somnis i les seves cançons: Josep Martí i Francisca Pichardo, dos cantants/locutors que durant els grisos anys 40 del segle XX, a Ràdio Barcelona intentaven, amb cada paraula i cada cançó sobreviure a una censura que es mostrava cega i sorda a qualsevol mena d’art que no fos els que imposava el franquisme.
Be, aquesta es la història, la història de coma al 1943 es va prohibir el jazz a casa nostra perquè es considerava perniciós i antimusical, de com dues persones van haver d’aprofitar una feina en un vaixell que anava cap a Nova York per fugir de la grisó d’aquells temps, de com es van voler reinventar, de com Josep Martí es va passar a dir - o potser li hauria agradat dir-se- Martin Bennet, i com Francisca Pichardo es va passar a dir – o potser li hauria agradat dir-se – Patti Lemon i tot sobre un escenari que els dos actors – Toni Vallés Ramis i Cinta Moreno - omplen amb la seva veu i la seva gràcia i bon ofici tant d’actors com de cantants amb un físic perfectament creïble per a dos personatges dels anys 40, sempre acompanyats per una banda de música que es un personatge en si mateix.
THERE WAS A FIESTA! AT CARNEGIE HALL es un petit gran espectacle que ens parla d’una època en que la llibertat de creació estava encotillada per una censura i una mentalitat estúpides i com cinc persones acompanyades per els seus somnis i les seves pors, entre cançó i cançó ens parlen del que va ser, del que agradava escoltar a aquella època i del que va tocar viure,