UNA NIT AMB NIGEL PLANER
HEY TIUS! MOLA!
NIGEL PLANER I ELS DRETS INALIENABLES DE LES VERDURES.
( Joaquim Parera)
Intèrprets: Nigel Planer, Ivana Minyo, Xavi Mestres (música)
El passat dia 15 vaig poder assistir al teatre CONDAL de Barcelona al... espectacle?, si, bé ho podríem dir així, l’espectacle era ni més ni menys que en Nigel Planer - més conegut com EL NEIL de ELS JOVES – acompanyat per en Xavi Mestres al orgue i la encantadora Ivana Minyo com a traductora-còmplice de l’actor/estrella.
En aquest espectacle en Nigel Planer ens fa un repàs de la seva carrera en el mon del espectacle, durant una hora ( una hora i mitja si tenim en compte els problemes amb els micròfons del teatre) en Nigel ha cantat temes seus i aliens, un parell de cançons còmiques seves (una d’elles una paròdia del psiodelisme dels 60 molt divertida, digne de un quadre de Dalí), un parells de cançons dels QUEEN que va interpretar a l’espectacle WE WILL ROCK YOU, la cançó MISTER CELLOPHANE del musical CHICAGO, o HABEN SIEGEHÖRT DAS DEUTSCHE BAND? Del musical de Mel Broocks ELS PRODUCTORS i una cançó molt rara sobre ell que va amb la sabata foradada que no hi para d’entrar aigua de pluja mentre puja per un arbre de xiclet a sobre del qual i ha un elefant i quan arriba a d’alt veu un tou de gent que balla i riu i es feliç i no pot parar de plorar ( no hi ha un disc d’aquesta cançó?).
Bè l’espectacle – en direm així, tampoc es un monòleg pròpiament dit ni una obra de teatre, que es?- va ser senzillament per dir-ho planament – o Planerment, ho enxampeu? No?, ostres– un esdeveniment agradable, que ens va descobrir un actor – conegut aquí per un sol i antològic personatge – un actor divertit, culte i afable, que precisament la setmana anterior es va estrenar a Barcelona una obra, ja estrenada a la SALA TRONO de Tarragona i a Londres – AL SOSTRE- una comèdia trista i irònica sobre dos ajudants-col·laboradors de Miquel Àngel Bonarotti durant la creació de la capella sixtina, molt recomanable, es a dir que es molt més polifacètic del que normalment es pensava de’n Nigel Planer que a més te dots per el cant i per guanyar-se a un públic ja entregat i que no surt pas decebut del que ha vist i sentit i jo tampoc.
Això si, dic jo i em podeu dir perepunyetes si voleu, però el fet de que es posi a plorar en la cançò que va amb la sabata foradada que no hi para d’entrar aigua de pluja mentre puja per un arbre de xiclet a sobre del qual i ha un elefant i quan arriba a d’alt veu un tou de gent que balla i riu i es feliç i no pot parar de plorar jo tinc uns dubtes: el arbre estava fet de xiclet del de mastegar o era l’arbre deñ que s’extreu el xiclet? Això no ho tenia pas clar jo i a més potser es va posar a plorar un cop a d’alt de l’arbre perquè un cop va pujar a d’alt es va adonar que es podria haver tapat el forat de la sabata amb un tros de xiclet de l’arbre? Pensem-hi, si us plau, pensem-hi que aquestes coses son serioses
