VII PREMIS GAUDÍ

WAITING FOR GAUDI. (en anglès per tots aquells que creuen que tot ha de ser en anglès)
 (Joaquim Parera)

CRÒNICA DELS VII PREMIS GAUDÍ

Els premis GAUDI s’han convertit amb el temps en un mini-gran-esdeveniment, aquesta celebració cinematogràfica que s’esdevé sempre una o  dues setmanes abans dels GOYA dels quals en fa d’avantsala.
 Primera pega però es que no em pogut assistir al PHOTOCALl, llàaaastima, perquè es un esdeveniment força divertit tot i que les participants al photocall fan patir una mica, amb els vestidets que porten i la rasca que fa.... quina galipandriada que hi haurà entre els membres femenins del cinema català, totes constipades per culpa de un glamour mal entès, que cruel es el mon del cinema.
 La gala ha esta presentada per el SHOWMAN i morrejador oficial de la televisió Angel Llàcer, en un CLUB SANT JORDI ple a basar de convidats.
 Aquest cop no hi ha hagut crits ni escridassades ni insults a la porta, es d’agrair, el fet de que s’insulti a un col•lectiu com el cinematogràfic i artístic, que pateix una grandíssima precarietat  laboral i econòmica demostra una manca total de respecte cap a la cultura.
 La gala va ser força divertida tot i que es va trobar a faltar quelcom entre els presentadors convidats, molts d’ells amb prou feines deien res ni un acudit, ni un comentari enginyós..., en fi, coses dels guionistes suposo, va sorprendre però veure com el gran Jordi Hurtado també va exercir de presentador entregant el premi per a millor TVMOVIE que va recaure en la minisèrie DESCLAÇ SOBRE LA TERRA VERMELLA de Oriol Ferré.
 Els guardons va estar molt repartits, malgrat algun film s’hauria merescut algun premi més.
 Hi va haver dues grans guanyadores, la primera va ser la modesta 10.000KM de Carlos Marqués –Marcet que es va endur el premi a la millor pel•lícula en llengua no catalana, millor director, millor guió, millor actor per David Verdaguer i millor actriu per Natalia Tena.
L’altra gran guanyadora va ser EL NIÑO  de Daniel Monzón, un dels grans èxits comercials de la temporada que es va endur sobre tot premis a nivell tècnic, tot i que també va arreplegar els premis a millor actriu i actors secundaris que van recaure en Barbara Lennie i Eduard fernandez respectivament, a més EL NIÑO  va aconseguir els premis a la millor fotografia, muntatge, direcció de producció, millor so i millor música (del gran Roque Baños)
 Per altra banda una de les que també optaven a molts premis com era REC 4 (APOCALIPSIS) es va en dur els premis a millors efectes especials ( No es per res, però els exteriors del vaixell eren molt “patilleros”) i millor maquillatge.
 ESTELLA CADENTE de Lluís Minyarro que també optava a molts premis, entre ells a de millor film es va endur els premis a millor direcció artística, i vestuari.
 El film L’ALTRA FRONTERA que també estava nominada per uns quants premis, no es va endur res, i no es d’estranyar, perquè no es que sigui un film fluixet, es que va fluix en tot.
 Un altra film guanyador, al apartat a millor film d’animació va ser MORTADELO Y FILEMON CONTRA JIMMY EL CAXHONDO, un guardó molt merescut la veritat i es que aquesta cinta ho te to per gaudir i riure durant unes parell d’horetes.
 Finalment el film RASTRES DE SANDAL, de Maria Ripoll es va endur el premi al millor film, l’únic premi, la veritat es que tant la directora que ni tant sols estava nominada(Maria Ripoll) com la seva actriu protagonista es mereixien endur-se algun premi.
 En fi una gala no massa llarga, amb un discurs final de la presidenta de la acadèmia Isona Passola apel•lant a fer més cinema en català, a veure més cinema i sobre tot a tenir més cura i respecte per la cultura, cosa que la veritat es que en aquest país es una gran mancança perquè sembla que la incultura i la ignorància s’han convertit en un valor en alça.