XVIII PREMIS GAUDÍ
18 PREMIS GAUDÍ.
Per Joaquim Parera.
Aquest passat diumenge es van celebrar i entregar els XVIII premis GAUDÍ de la acadèmia del cinema català amb uns resultats que van premiar la tècnica i l’art en el nostre cinema, tot i que en cinema, com en altres arts la distinció entre una cosa i l’altre es molt difícil, en tots els àmbits que intervenen en la execució d’una pel·lícula cal altes dosis tant de tècnica com de sensibilitat.
L’escenari d’enguany va ser el gran teatre del liceu, molt bonic direu, si molt, però s’ha de dir que com a escenari per un esdeveniment com aquest, amb tot el que cal tenir en compte, la quantitat de gent i mitjans implicats, la feina, els assajos contrarellotge, el poc espai... i així malgrat algunes mancances es va aconseguir, van fer una gala molt dinàmica, divertida, amb la música i els colors de l’anima com a protagonistes, conduit per cinc grans, molt grans actrius que donaven pas a cada una de les seccions ( Maria Molins, Nora Navas...no tenen preu) i després el palmarès clar ben repartit i amb coherència, al cèsar el que es del cèsar.
SIRAT, el film d’Oliver Laxe es va endur un bon grapat de premis 8 en total.
Si bé es va endur els premis a millor film en llengua no catalana van ser els apartats tècnics, que de fet van ser els que van crear el veritable impacte del film a nivell sensitiu, però no pas a nivell emocional, ja que SIRAT es un film més sobre sensacions que no pas de veritables emocions, però realment, las sensacions però van ser molt en generades amb una gran il·luminació i fotografia, so, efectes especials o direcció artística.
Per altra banda impassible Albert Serra amb el seu documental TARDES DE SOLEDAD es va endur els GAUDÍ al millor documental i muntatge.
Els films d’animació FLOW, UN MUNDO QUE SALVAR ( film artesanal que va tenir molt bona acollida en cinemes ) i el film d’animació fet amb tècnica d’stop motion L’OLIVIA I EL TERRATREMOL INVISIBLE es van endur els premis al millor film europeu i al millor film d’animació respectivament
El GAUDÍ a la millor direcció se’l va endur molt merescudament SORDA de Eva Libertad que a més es va endur els GAUDÍ a millor guió adaptat i actor principal per l’actor Alvaro Cervantes
El film de Cesc Gay MI AMIGA EVA, nominat en només dues categories MILLOR GUIÓ i MILLOR ACTRIU PRINCIPAL de fet es estrany que aquest film només accedís a dues nominacions, però amb un volum tant gran de produccions de qualitat com aquest any ben mirat no sorprèn gaire, finalment “només” es va endur el premi al millor guió original.
Per altra banda LA FURIA opera prima de Gemma Blasco es va endur el premi a la millor DIRECCIÓ NOVELLA i protagonista femenina, Ángela Cervantes . ( germana d’Álvaro Cervantes, així no hi ha gelós).
El film MOLT LLUNY va significar amb un únic i important premi el reconeixement de un Mario Casas cada cop més bon actor, mentre que el guardó a la millor interpretació revelació va ser per Llúcia García per ROMERIA.
Per altra banda i un film que s’ha guanyat el favor de públic i acadèmics va ser FRONTERA de Judith Colell, el film va aconseguir posar d’acord a públic i acadèmics enduent-se els premis, del públic i a millor film en llengua catalana a més de premi a la millor actriu secundària ( que poc m’agrada aquesta definició) que va ser per la Bruna Cusí ( que a més va parlar molt en pallarès ) i millor vestuari per Mercè Paloma.
FRONTERA es sobretot un film humanista, que parla d’essers humans i de les seves pors, de la línia que separa una bona acció de la indiferència o la simple rancúnia o maldat, a més de tenir una de les millors factures a nivell de producció, el film més gran de una directora ignorada sempre per premis però reconeguda per els seus col·legues i per la sensibilitat del públic i que ja li tocava una mica més de reconeixement .
Per altra banda el GAUDÍ D’HONOR entregat de mans del gran Fernando Trueba va ser per la Silvia Munt, actriu, guionista i directora que va saber fugir de LA COLOMETA i a fer una important carrera en tots els sentits, sent millor actriu que directora ( malgrat no ser una mala directora, que consti) s’ha fet una carrera que abraça cinc dècades, poca conya i que va fer un discurs reivindicant la essència humana, el dret a somniar i a demanar, a transmetre sentiments i emocions veritables lluny dels algoritmes creats artificialment sense experiència vital, emocional ni cultural.
Els essers humans i els sentiments no podem ser números ni estadístiques, no podem ser quelcom que es pugui manegar sobre una pantalla.
El cinema català està revifant, malgrat algunes veus “catalanistes” que no veuen cinema català ni el van a veure al cinema esperant que les posin a netflix i que després tampoc voldran veure perquè si ha guanyat els gaudí tant bona no seria diran.
El cinema català es el que es, es el que ens retrata com a poble, com a història i tradició ( tot i que aquesta expressió està molt mal vista entre la modernor).
Tenim un cinema ferm, potser no tant fort com voldríem, però si ferm en propostes, gran en actius i es capaç de donar mostres de un humanisme que ja voldrien altres cinematografies, tenim uns bons cineastes, actors i actrius, guionistes, tècnics, artistes i si menyspreem tot aquest capital humà i artístic estem perduts com a poble.
A aquets link us deixo el palamrés complet dels darrers premis GAUDÍ
academiadelcinema.cat/ca/?view=article&id=4892&catid=175.png)
